Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Revista de la Societat Castellonenca de Cultura.
Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…
Joaquim d’Arquer i Cladellas

Joaquim d’Arquer i Cladellas
© Família d’Arquer
Història
Industrial.
Feu estudis universitaris a Anglaterra, i retornà a Barcelona per dirigir l’empresa familiar Manuel de Arquer e Hijos SL fins al seu tancament, a mitjan dècada de 1970 Monàrquic, durant la Guerra Civil el comte de Barcelona el designà director del Diario Vasco, que s’editava a Sant Sebastià, on s’havia refugiat arran de la guerra i des d’on realitzava tasques polítiques i de tipus humanitari, ajudant a l’evacuació cap a la França lliure Al final del 1938, a causa dels constants enfrontaments interns amb el sector falangista del diari, cessà del càrrec Fou president del Club Nàutic d’Arenys de…
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…
Anna d’Àustria
Anna d’Àustria , reina de França, per Rubens
© Fototeca.cat
Història
Reina de França.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia 1648 continuà la…
Castell de Ripoll
Art romànic
Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú Encara que sembla que tingué un terme jurisdiccional, aviat el monestir de Santa Maria de Ripoll li anà absorbint i el castell desaparegué La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs actualment Baups, en la costa del castell En una data posterior al 1070 es féu un jurament de fidelitat al comte Bernat de Besalú, per la torre de Ripoll amb la seva castlania i amb totes les seves…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Autocicles David

Automòbil de la marca Autocicles David
Enciclopèdia Catalana / J. Gumí
Automobilisme
Marca d’automòbils.
Creada per Josep Maria Armangué i els seus germans, i amb l’ajut dels germans Moré, s’inicià amb la fabricació de down cars , vehicles sense motor que s’utilitzaven al principi del segle XX per a fer curses per carrers i pistes en baixada Després dels primers autocicles, iniciaren la fabricació de vehicles amb motor, molts del quals foren utilitzats per a la competició En aquest àmbit, obtingueren victòries de renom, com la del mateix Josep Maria Armangué a la cursa Barcelona-Sabadell-Barcelona del 1914, la del Garraf, la Copa de l’Ordal o la dels Brucs Un David , pilotat per Josep Maria Moré…
font
Geologia
Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles Hi ha diferents menes de fonts les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua les fonts minerals , o medicinals, duen una aigua rica en substàncies minerals, com és ara sosa…
Laureà López i Rodó
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers estrangers, però cessà en…
Socors Roig Internacional
Nom amb què fou conegut als països occidentals l’organització soviètica Meždunarodnaja Organizacija Pomožči Tvorcam Revol’ucii (MOPR) (‘Organització Internacional d’Ajut als Artífexs de la Revolució’).
Creada el 1922 per decisió del Komintern, tenia per finalitat donar ajut material i jurídic i suport moral als presos i emigrats polítics, i a les famílies dels revolucionaris morts en la lluita Promogué campanyes per a l’alliberament de presos polítics, així com una campanya contra el terror als Balcans, a Polònia, als països bàltics, a la Xina, etc A la península Ibèrica donà ajut als perseguits pels fets d’octubre del 1934 i, durant la guerra civil de 1936-39, treballà activament a favor dels damnificats per la guerra a la zona republicana, sobretot a la rereguarda, procurant aliments,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina