Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Anna d’Àustria
Anna d’Àustria , reina de França, per Rubens
© Fototeca.cat
Història
Reina de França.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia 1648 continuà la…
Joan Oliu i Pich
Economia
Banquer.
L’any 1939 s’incorporà al Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la vicepresidència del consell…
Aero Club de Sabadell i del Vallès
Esports aeris
Club d’aviació de Sabadell.
Fundat el 1931, el seu primer nom fou Club d’Aviació Sabadell Ferran Llàcer en fou un dels impulsors, tot i la seva prematura mort el 1930 El primer president fou Antoni Campmajó i Pujolà, i el vicepresident, Joan Bonamusa, pioner de l’aviació a Sabadell Organitzaren conferències, vols de passatgers i alguns llançaments amb planador Al desembre del 1932 es canvià el nom per Aero Club de Sabadell i del Vallès En un primer moment volà al camp d’aviació de Ca n’Oriac però de seguida es traslladà als terrenys de can Diviu, a l’actual Aeroport de Sabadell Adquirí nous avions i el 1935 visqué…
Orquestra de Cambra Teatre Lliure
Música
Formació creada el 1985 en el si del Teatre Lliure.
Fundada per Josep Pons , Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver , fou concebuda com a orquestra estable A més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic Debutà el 7 de novembre de 1985 En un principi, es dedicà de manera…
,
font
Geologia
Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles Hi ha diferents menes de fonts les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua les fonts minerals , o medicinals, duen una aigua rica en substàncies minerals, com és ara sosa…
Laureà López i Rodó
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers estrangers, però cessà en…
Fernando Enríquez de Ribera y Girón
Història
Noble castellà, segon duc d’Alcalá de los Gazules i tercer marquès de Tarifa.
Lloctinent de Catalunya 1618-22, es creà en pocs mesos l’animadversió de tot el Principat de la noblesa, en obligar-la a enrolar-se a l’exèrcit reial de la petita noblesa rural, embolicada en el bandolerisme, en la represa de les mesures d’excepció, com l’enderrocament dels seus castells i cases de la ciutat de Barcelona, amb la reaparició del projecte de cobrament, per part del rei, d’una cinquena part dels drets cobrats al Principat a partir del 1599 de la generalitat, per la insistència a voler incorporar a la flota reial la flota d’aquest organisme La mort de Felip III 1621 i la pròrroga…
Autocicles David

Automòbil de la marca Autocicles David
Enciclopèdia Catalana / J. Gumí
Automobilisme
Marca d’automòbils.
Creada per Josep Maria Armangué i els seus germans, i amb l’ajut dels germans Moré, s’inicià amb la fabricació de down cars , vehicles sense motor que s’utilitzaven al principi del segle XX per a fer curses per carrers i pistes en baixada Després dels primers autocicles, iniciaren la fabricació de vehicles amb motor, molts del quals foren utilitzats per a la competició En aquest àmbit, obtingueren victòries de renom, com la del mateix Josep Maria Armangué a la cursa Barcelona-Sabadell-Barcelona del 1914, la del Garraf, la Copa de l’Ordal o la dels Brucs Un David , pilotat per Josep Maria Moré…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
