Resultats de la cerca

El 1962 ingressà al Collegi Català de Jutges amb titulació d’àrbitre de classe B El 1968 assolí l’ascens a la segona categoria d’àrbitre en l’àmbit estatal Participà en la fundació de la Federació Catalana d’Halterofília l’any 1969 Arbitrà més de 300 competicions Presidí el Collegi Català de Jutges d’Halterofília El 1978 fou guardonat amb l’ensenya d’or de la Federació Europea d’Halterofília També rebé el diploma d’honor del Collegi Nacional de Jutges d’Halterofília En abandonar l’arbitratge continuà vinculat a la federació

Fou membre del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria 1924 i de segona 1926 campió català de 400 m braça 1930 i subcampió d’Espanya de 200 m braça 1930 Nedà en la trobada Catalunya-SCUF de París en què s’inaugurà la piscina municipal de Montjuïc 1929 Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Atlètic 1934-36 i 1960-62 i de la federació catalana 1935-36 Com a àrbitre, collaborà en la fundació del collegi català entrà a formar part del collegi 1924 en les especialitats de natació, salts i waterpolo, i assumí…

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991

Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de…

A la Guerra Gran 1793 fou metge militar, i després director dels hospitals de la regió de Girona El 1799 esdevingué professor a Salamanca, el 1804 al collegi de medicina de Burgos, i finalment, el 1807 al collegi de cirurgia de Barcelona, el qual mantingué en funcionament juntament amb els professors Vicenç Pozo, Ametlla i Bas i el dissector Francesc Borràs durant el règim napoleònic, sense rebre'n cap gratificació de les autoritats franceses A partir del 1827 fou professor del nou collegi de medicina i cirurgia, de Barcelona Escriví, entre d’altres…

Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981…

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 400 m lliure 1928 i 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1928, i campió d’Espanya en 400 m i 1500 m lliure 1928 i 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1928, 1931 En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 nedà la final dels 4 × 200 m lliure amb l’equip espanyol Esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo del collegi català, assumint-ne la secretaria 1930 i la presidència 1939-43 També fou un dels cofundadors del collegi estatal 1943 i membre de la seva primera junta directiva És membre de mèrit del collegi…

Amb el nomenament com a degans de Frederic Roda i Ventura pel Collegi d’Advocats i d’Antoni de Moragas i Gallissà pel Collegi d’Arquitectes, s’inicia el procés de renovació democràtica dels collegis professionals catalans

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet…