Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
Símptomes i signes patològics de l’aparell càrdio-vascular
Patologia humana
Les alteracions de l’aparell càrdio-vascular poden generar manifestacions molt diverses Així, es poden presentar manifestacions subjectives, els anomenats símptomes , com ara dispnea, dolor precordial, claudicació intermitent o palpitacions O bé és poden produir alteracions objectives, els signes , d’entre les quals destaca l’edema i les modificacions de la coloració i la temperatura cutània, com cianosi, rubefacció, pallidesa i fredor cutània Aquestes manifestacions, que són només algunes de les que els trastorns càrdio-vasculars solen provocar, poden presentar una intensitat…
Johann Christian Doppler
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic austríac.
Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos
Els raïformes: rajades i afins
Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la superfície ventral…
melanocràtic | melanocràtica
Geologia
Dit de la roca ígnia de coloració fosca pel predomini de minerals màfics.
esblaimar-se
Perdre, alguna cosa, la seva coloració normal, esdevenir d’un color menys viu.
cianina

Colorants de cianina
©
Química
Antocianina responsable de la coloració de les roses vermelles, diglucòsid de la cianidina
.
El colorant vermell de les roselles és un altre diglucòsid d’aquesta, la mecocianina el de les cireres i el de les prunes en són glucoramnòsids, anomenats, respectivament, ceracianina i prunicianina
Els tripterígids: bavoses morrudes
Les bavoses morrudes, de la família dels tripterígids, es diferencien de les bavoses típiques, a part la forma més afuada del musell, pel fet de tenir les aletes dorsals separades La fotografia permet de distingir el dimorfisme sexual en el cas de Tripterygion tripteronotus , una espècie molt abundant a la zona litoral d’algues fotòfiles el mascle exemplar de la dreta, que, a més, presenta una vistosa lliurea nupcial, és de color vermell amb el cap negre, mentre que la femella a l’esquerra és de color marró verdós amb aigües clares, que la fa molt críptica en el seu medi Jean-Georges Harmelin…
geomètrids
Entomologia
Família d’insectes macrolepidòpters, predominantment nocturns.
El terme fa referència a les erugues, mancades dels tres primers parells de potes abdominals, per la qual cosa caminen arquejant el cos i fan com si anessin mesurant el terreny hom les anomena també, doncs, apamadores o agrimensores , a més a més de geòmetres De coloració sovint críptica, resten immòbils i semblen branquillons en repòs, les ales se situen planes Els adults tenen les ales febles i molt amples en relació amb el cos, que és molt estret algunes femelles tenen ales vestigials o són totalment àpteres Als Països Catalans, hi habiten unes 450 espècies de les…
moll
Moll de roca
© Fototeca.cat
Ictiologia
Nom donat a les dues espècies d’aquest gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels múl·lids, ambdues molt semblants.
Assoleix 40 cm de llargada, tot i que sol ésser molt més petit Té dues aletes dorsals, ventrals en posició toràcica, la caudal molt escotada i dues barbetes característiques a la mandíbula inferior Té una coloració molt variable segons el seu estat anímic tanmateix, hi ha sempre una franja lateral vermella i tres de grogues És una forma bentònica litoral que s’alimenta d’invertebrats, els quals cerca movent la sorra del fons Molt comú a la Mediterrània, la seva carn és una de les més apreciades Molls de fang © CIC-Moià El moll de fang Mbarbatus es diferencia del moll de roca…
diamant

Diamant de dues bandes
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Nom de diferents ocells de la família dels estríldids, de l’ordre dels passeriformes, de mida petita (10-15 cm) i colors molt vius, i poc cantaires.
Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de plomatge poc conspicu Tots…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina