Resultats de la cerca

Cinc independentistes investigats per cremar fotos del rei durant l’Onze de Setembre són detinguts pels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional El 2 de desembre, van anunciar la seva desobediència al requeriment de l’Audiència Nacional a declarar, argumentant que no reconeixen el monarca i defensant el "legítim dret d’expressar el rebuig cap a qui és hereu del franquisme i de tota una tradició de segles" El 7 de desembre, es van negar a declarar per videoconferència des dels jutjats de les respectives poblacions El dia 13, la CUP acusa el conseller d’Interior, Jordi Jané, de…

El 1871 el seu pare participà en la comuna de Narbona El 1919 fou condemnat pel fet d’haver-se negat a combatre contra els soviètics, però fou amnistiat el 1923, a causa de la protesta popular per aquest fet fou conegut amb el nom de Mutin de la Mer Noire El 1923 entrà al partit comunista francès el 1925 era membre del comitè central, el 1931 del buró polític i el 1932 del comitè executiu de la Internacional Comunista, de la qual fou secretari 1935 Parallelament, fou també diputat, conseller municipal de París, conseller general del Sena i diputat per Puteaux 1923 i…

És llicenciat en arquitectura per la Universitat de València Començà la seva trajectòria política com a regidor del PP a l’Ajuntament d’Alacant el 1987 Més tard fou escollit diputat a les Corts Valencianes per Alacant a les eleccions del 1991, el 1995 i el 1999 El 1995, després de l’ascens del Partit Popular al Consell amb la presidència d’Eduardo Zaplana, Ripoll esdevingué un dels seus principals collaboradors, ocupant les carteres de conseller d’Administració Pública, conseller de la Presidència i, finalment, vicepresident del Consell del 1999 al 2003 El 2006 fou…

Estudià economia, relacions internacionals i periodisme als EUA i el 1989 es graduà en ciències polítiques per la Universitat de Hèlsinki i el 1996 es doctorà en filosofia a la Universitat d’Oxford Membre del Partit de Centre, en 1988-94 en fou vicepresident, i aquests anys fou també regidor de Hèlsinki Diputat al Parlament 1991-95 i conseller del primer ministre Esko Aho 1992-93, el 1995 fou elegit diputat al Parlament Europeu Cap de gabinet de la Comissió Europea 1998-2002, després d’un any com a conseller econòmic del primer ministre Paavo Lipponen, del juliol al…

En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la…

Fill de Víctor Grífols i Lucas Llicenciat en ciències empresarials per la Universitat de Barcelona, el 1973 s’incorporà a l’empresa familiar d’hemoderivats, Grífols , de la qual fou director d’exportacions i de vendes Succeí el seu pare com a conseller delegat el 1987 i continuà l’expansió començada pel seu pare, que convertí la companyia, gràcies a la implantació internacional i a l’adquisició o a la participació en empreses del sector, sobretot als Estats Units, en una de les primeres a escala mundial Des del gener del 2017, que el seu fill Víctor Grífols i Deu Barcelona 1976…

Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el…

De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell 1843, que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell El seu fill Joan Llonch i Sanmiquel Sabadell 1842 — 1916 construí el vapor Llonch 1877, fou un dels fundadors i conseller director fins a la seva mort del Banc de Sabadell 1884 i presidí la Unió Llanera Espanyola Un altre fill seu,  Francesc Llonch i Cañomeras Sabadell 1878 — Santisteban, Navarra 1938 fou…

Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank  1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société…