Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Sèrbia 2013
Estat
Al mes d’abril, el Govern serbi va tancar un acord històric amb Kosovo, després de mesos de negociacions entre ambdós països sota els auspicis de Brusselles, que mantenia l’amenaça d’aturar les negociacions sobre el procés d’adhesió serbi a la UE fins que no es tanqués un acord de mínims sobre la situació de Kosovo i, especialment, la regió nord de Kosovo Aquest territori, de majoria sèrbia, era motiu de continus enfrontaments entre les comunitats serbokosovars i albanokosovars, especialment arran de la proclamació unilateral d’independència de Kosovo 2008 i la constitució de l’Assemblea…
sisè d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’argent amb un valor de mig sou, que correspon al mig croat, en escrits del segle XVI.
ralet
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’argent creada el 1674, tipus del croat, de baix contingut d’argent, taxada en tres sous de compte.
ternat | ternada
Numismàtica i sigil·lografia
Al principi del segle XV, nom popular donat al croat, possiblement perquè aquest portava al revers la gran creu i anells alternant amb els punts, exactament com la moneda de tern, de la qual prengué els tipus, seguint les disposicions donades en crear-se el croat.
qüern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent barcelonesa de valor de sis diners (quarta part del croat) de la qual es coneix un exemplar del 1609.
Bòsnia i Hercegovina 2014
Estat
El descontentament social d’una gran majoria de la població després d’anys de bloqueig polític dins la presidència tripartida va esclatar al febrer en forma de violentes protestes a tot el país, especialment a les zones musulmanocroates La crítica situació econòmica, amb alts índexs de pobresa i de corrupció generalitzada, així com la incapacitat dels principals partits polítics per a acordar reformes, són les principals raons d’aquestes mobilitzacions que, de forma intermitent, van continuar durant tot l’any i es van estendre a gran part del territori La fràgil situació econòmica i…
Edvard Hagerup Grieg
Música
Compositor noruec.
Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…
diplomatari
Historiografia catalana
Edició diplomàtica d’actes jurídics d’una mateixa cancelleria o d’un mateix autor, o bé pertanyents a una mateixa persona física o moral, una mateixa localitat, una mateixa regió o un mateix objecte, segons la definició que en fa la Comissió Internacional de Diplomàtica.
Desenvolupament enciclopèdic Però a diferència dels cartularis, el criteri de selecció dels documents és donat pels investigadors en funció del seu tema d’estudi També són anomenats colleccions de documents o colleccions diplomàtiques Sobre els diplomataris de caràcter general i de regnats publicats a Catalunya, resulta indispensable la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón CODOIN, iniciada per Pròsper de Bofarull l’any 1847, i que amb interrupcions es continuà fins el 1982, en la qual es publicaren en conjunt una vintena de diplomataris Les principals…
ral d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda catalana d’argent: a Mallorca i al Regne de València del s. XV al XVII, i a Barcelona al s. XVII (croat).
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina