Resultats de la cerca

Fou creada al voltant del 1840 per coreògrafs de l’època tot imitant les palotas , dansa hongaresa del segle XVIII molt habitual entre l’alta societat També utilitza elements, tant coreogràfics com musicals, dels verbunkos Les més antigues conegudes són de M Rózsavölgyi, tot i que assoliren molta més popularitat les usades per F Liszt en les seves Rapsòdies hongareses , com també les de Vittorio Monti

Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda

JS Bach Suite anglesa núm 4 en fa M , BWV 809, III Courante fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Sol ser de forma binària i tenir el començament anacrústic Sorgida al segle XVI, segurament com a varietat de la branle , al segle XVII s’incorporà a la suite barroca com a segona dansa, després de l’ allemande Th Arbeau Orchésographie , 1588 en descriví detalladament la coreografia i M Mersenne Harmonie Universelle , 1636 la definí com " une course sautelante d’allées et venues " Al llarg del segle XVII la seva evolució estigué marcada per la progressiva diferenciació estilística…

El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…

El grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, i algunes propostes escèniques estan arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda Durant els seus primers anys, el grup feu nombroses gires Europa, Orient Mitjà i Amèrica, activitat combinada amb períodes de creació en diversos països Aquesta itinerància provocà un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que feu que el grup reforcés la seva investigació artística L’any 1997 Pep Ramis i Maria Muñoz impulsaren el projecte  L’animal a l’esquena , un centre de creació, intercanvi i…

Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F Couperin, en…

La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls el xotis, la catxutxa, els…

Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa al segle XV n'era el pas concloent, es constitueix suite de quatre tipus Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica

Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país, en especial a Tortosa i la seva rodalia La primera referència que trobem al Principat és del 1734 Consta de set frases musicals de quatre compassos La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa Només es balla durant les variacions instrumentals  La dansa és de participació…

En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX