Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Xavier Theros
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris Más triste es robar 1997, Todos tenemos la razón 2003 i Polipoesía urbana de pueblo 1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en solitari i ha…
El Consell Sobirà del Rosselló (1660-1789)
El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…
Altres còrvids: garsa blava, trencanous i graula
Garsa blava Cyanopica cyana La distribució mundial de la garsa blava és molt peculiar, ja que es troba a la península Ibèrica i a l’Extrem Orient Dins la península Ibèrica ocupa una bona part de la Meseta, Extremadura, el S de Portugal, l’Andalusia occidental i alguns sectors de les serralades bètiques, tot i que el seu límit oriental no és gaire conegut Als Països Catalans és actualment una espècie rara, amb solament 4 citacions entre el 1956 i el 1978, de les quals 3 són del territori ruscínic o regió de la tramuntana una parella la primavera de 1956 que intentà de criar a Cotlliure un…
Camp i ciutat els anys de la postguerra
Mostra de productes agrícoles exhibida per la Sección Femenina, Lleida, 15-5-1947 APP / XGG Després de la Guerra Civil, el procés d’urbanització que s’havia produït el primer terç del segle XX es va detenir arreu Els anys quaranta han restat en la memòria collectiva com anys de gana i de misèria, però al camp totes dues es podien combatre amb majors possibilitats d’èxit que a la ciutat Aquesta realitat explica que a les illes Balears l’ocupació agrària —que ja havia augmentat significativament durant la guerra— encara s’ampliés més al País Valencià, la població ocupada a l’agricultura també…
coll de Balaguer
Collada
Pas de la carretera de Barcelona a València a través dels contraforts de la Serralada Prelitoral, que en aquest sector ( serra del coll de Balaguer
) arriben a la mar.
És una zona deserta entre els pobles del Perelló Baix Ebre i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, antic hospital del Coll de Balaguer per als qui passaven el coll, límit natural i tradicional entre la regió de Tortosa i el Camp de Tarragona Alguns creuen que abans es deia coll de Lipià o de Llipià, un topònim d’origen preromà, que segons Coromines és possiblement celta Sembla que al seu peu hi hagué el Subsaltus esmentat pels vasos apollinars i que era travessat per la Via Augusta o Màxima camí d' Oleastrum El coll de Balaguer és esmentat com el límit en la donació del Camp feta per Ramon…
Santa Maria de Tagamanent

Exterior de l’església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant…
Capella de Sant Martí (Montgat)
Art romànic
Situació Petita església al costat d’un club d’esplai, restaurada fa pocs anys i actualment objecte de polèmica ECSA - E Pablo Es troba dins les terres de la gran masia de Can Ribes, a l’interior del terme, a la part N de la població Mapa 37-16421 Situació 31TDF406918 S’hi arriba per la carretera que surt de la N-II a l’altura de la casa de la vila i va fins a Tiana dista poc més de 500 m del nucli i es troba dins un modern recinte esportiu Història Aquesta capella, com tot el municipi de Montgat, pertanyia inicialment al terme de Tiana És documentada per una donació del 1027 Hi ha altres…
Sant Joan de Dossorons o del Pla de Sirac (Codalet)
Art romànic
Aquesta capella, situada a l’oest del poble de Codalet, a la riba esquerra del riu Lliterà, deu el nom a la seva situació, a poca distància de l’antiga via del Conflent, dita també strata francisca , la qual era designada en aquest punt, al segle X i possiblement des dels seus orígens, com a “via pública de les Dues Sors” strata publica quae dicunt ad Duas Sorores , 950, 968 i 1011 Es deia així perquè a la vora de la via entre Rià i Sirac hi havia dos obeliscs naturals de factura ferruginosa, anomenats “les Dues Germanes” o Sors, els quals encara es poden veure sota l’actual via del…
Joan Castanyer
Cinematografia
Escenògraf i director.
Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…
Joana d’Arc

Joana d'Arc
© Fototeca.cat-Corel
Història
Heroïna francesa, anomenada la Donzella d’Orleans.
Nascuda en una família camperola acomodada, hagué de veure, en la seva infància, el seu país envaït per tropes angleses i borgonyones Quan aquestes assetjaren Orleans i el delfí Carles VII es refugià a Chinon, Joana, que de feia temps deia que sentia unes veus que la impulsaven a salvar França, amb una escorta facilitada per Robert de Baudricourt, es presentà als quarters generals de Chinon Finalment, el delfí li confià una força armada, amb la qual aconseguí de batre els anglesos i d’aixecar el setge d’Orleans, pel maig del 1429 El 17 de juliol Carles fou coronat a Reims rei de França Més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina