Resultats de la cerca

Inicià els estudis de psicologia a la Universitat de Stanford, però aviat es decantà pel cant Debutà el 1957 a l’Òpera de San Francisco i posteriorment es traslladà a Karlsruhe, on romangué durant tres anys en la companyia del teatre d’òpera de la ciutat El 1961 fou contractat per Wieland Wagner a Bayreuth, on debutà amb el paper titular de Parsifal , i després fou Radamès Aïda a Berlín El 1962 es presentà al Metropolitan de Nova York i set anys més tard ho feu al Covent Garden El 1976 interpretà el paper de Sigfrid a Bayreuth, on també fou Tristany en diverses ocasions Destacat intèrpret d…

Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’autors…

Fou soldat professional i serví l’armada sueca i la russa El 1629, ja vell, fou admès a la casa de misericòrdia de Charterhouse, institució que acollia soldats retirats, on morí Es decantà cap a la viola com a instrument solista i de conjunt en lloc del llaüt, fet que revela un cert canvi en els gustos musicals anglesos del moment Les seves obres es troben recollides en dues publicacions La primera, del 1605, duu com a títol The First Part of Ayres i es tracta del repertori més ampli per a viola solista publicat per un sol compositor al principi del segle XVII El segon recull és Captaine…

Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata 1824,…

Amb seu a Bilbao i dirigida per Frank Larcade, actua sobre els processos de creació i la implicació de l’artista amb la realitat, és a dir, relaciona l’obra amb el context Es decanta cap a una experimentació multidisciplinària de l’art, que convida els artistes a intervenir en l’esfera social, econòmica, política i mediàtica contemporània Des de l’any 1997, ha produït nombrosos projectes d’artistes i curadors internacionals, com Rainer Oldendorf, Jon Mikel Euba, Catsou Roberts, Matthieu Laureac i Asier Pérez González L’any 1999 produí el projecte d’oferta pública d’accions de la…

Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació, tanmateix, el féu…

Participà en la primera expedició d’estudi etnogràfic a la terra de Baffin 1883-84, en la de la Colúmbia Britànica 1886-87 i fixà la seva residència als EUA el 1887 Ensenyà a la Clark University i a la Columbia University, i treballà al Chicago Natural History Museum El 1917 fundà l' International Journal of American Linguistics , on publicà els seus estudis sobre els indis kwakiutl Referent al problema de les possibilitats de difusió i assimilació dels trets culturals i racials, i al de l’explicació històrica de les dades assequibles, es decantà gradualment vers l’escepticisme quant a la…

El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara filonapolità el…

El president, Ian Khama, es va haver d’enfrontar a la vaga de 90000 funcionaris, que demanaven un augment de sou La protesta, que va durar vuit setmanes, va posar a prova el president Khama, en el poder des de l’abril del 2008 El Govern, en mans del Partit Democràtic de Botswana PDB des de la independència, el 1966, va tirar endavant un projecte per reconèixer els “sabers” tradicionals medicina, agricultura com a valors fonamentals de la cultura nacional tswana En política econòmica, Khama es decanta per la diversificació i també per la disminució de la dependència de les…

Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat  El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà…