Resultats de la cerca
Es mostren 2971 resultats
Kiribati 2010
Estat
Quant a les relacions internacionals, Kiribati va mantenir el seu reconeixement a Taiwan enfront de la Xina, si bé la política que sustenta aquest fet i que implica la concessió d’importants ajuts econòmics a canvi del reconeixement, es va veure compromesa per l’anunci del president taiwanès, Ma Ying-jeou, que gràcies a la millora de les relacions de Taiwan amb la Xina continental, el país posaria fi a aquesta pràctica Si es fes efectiu aquest anunci, sens dubte seria un cop dur a la petita economia del país En el conflicte regional a l’entorn de Fiji, Kiribati va donar el seu…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una banda, la…
classicisme
David , de Donatello (1386?-1446) (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l’observança de certes lleis considerades inviolables.
Aquesta manera d’entendre l’art ha existit en totes les èpoques, si bé el terme clàssic pren carta de naturalització a la Grècia dels s VI i V aC Com totes les teories artístiques té un fort lligam amb les tendències filosòfiques, i, per tant, les expressions classicistes han anat sempre unides a les tendències moralistes de cada època La doctrina oposada al classicisme és el barroquisme, que essencialment es basa en el dubte de l’artista sobre la validesa dels postulats en què els classicistes creuen fermament El dubte condueix a la recerca de formes noves i això…
Betsy Jolas
Música
Compositora francesa.
El 1940 la seva família s’establí als Estats Units Estudià al Bennington College i fou membre de diverses agrupacions corals on, a més de cantar, feia d’acompanyant al piano o a l’orgue De nou a París 1946, ingressà al conservatori i fou alumna de D Milhaud i O Messiaen L’any 1975 fou nomenada professora d’anàlisi al Conservatori de París i el 1978, de composició al mateix centre Ha impartit classes en diverses universitats nord-americanes, entre les quals Yale, Harvard i Berkeley Ha rebut nombrosos premis, com el Premi Koussevitzky de Tanglewood o el de l’Acadèmia Americana de les Arts El…
Jacob Gottfried Weber
Música
Teòric i compositor alemany.
Al mateix temps que estudiava dret, es formà musicalment de manera autodidàctica Un cop completats els seus estudis, s’establí a Mannheim, on exercí d’advocat i fundà una escola de música En aquesta ciutat, a més, conegué Carl Maria von Weber A partir del 1814 visqué a Magúncia, on edità la revista "Cäcilia", des de la qual fou el primer que posà en dubte d’una manera fonamentada que la Missa de rèquiem de WA Mozart fos totalment obra del compositor de Salzburg L’any 1818 s’installà a Darmstadt, on fou actiu com a músic i també com a jurista La seva obra Versuch einer geordneten Theorie der…
consciència moral
Filosofia
Religió
Actitud de l’individu envers les implicacions morals i socials del seu comportament que implica un judici de valor dels propis actes en relació generalment amb una norma de moralitat personal o, més aviat, col·lectiva.
Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o hagi d’…
Tieffernbrucker
Música
Família alemanya de constructors d’instruments de corda.
Després d’abandonar el seu país d’origen, una part dels seus membres s’installaren a Itàlia, on el seu nom adoptà les variants Dieffopruchar i Dieffoprukhar, i la resta visqué a França De la branca francesa destacà sobretot Gaspard Tieffenbruck, Baviera 1514 - Lió 1571 El 1553 se n’anà de Tieffenbruck i viatjà cap a França per establir-se a Lió, on fou inscrit en el registre d’artesans com a Duiffoprougcar o Dufautbrocard De la seva obra sobreviuen quatre violins i violes da braccio molt ben construïts i adornats, amb una figura humana esculpida al cap, i també alguna viola de gamba Una viola…
ovni
Astronàutica
Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d’origen desconegut que hom observa en el cel.
Segons un corrent d’opinió força popular, els ovnis són, en realitat, alguna mena de naus espacials tripulades per éssers intelligents, que arriben a la Terra provinents d’altres mons Les investigacions rigoroses que hom ha efectuat per a determinar la natura dels ovnis no han arribat a cap conclusió definitiva D’altra banda, les mateixes característiques dels ovnis, és a dir, llurs aparicions inesperades en llocs també imprevisibles i la curta durada de les aparicions, fan molt difícil de poder obtenir les dades necessàries per tal d’estudiar el fenomen científicament Ara bé, en gairebé tots…
Castell de Pegà (Beranui)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…
Casal d’Olivet (Lliçà de Munt)
Art romànic
L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem a quina casa fa referència, però bé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina