Resultats de la cerca

Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d’innovació…

Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més, des del 1887…

Entrà al monestir benedictí de Disibodenberg 1113, d’on fou abadessa 1136 El 1147 fundà un monestir a Rupertsberg, localitat renana propera a Bingen, del qual esdevingué abadessa, i més tard fundà una segona casa a Rüdesheim 1165 Protegida per Frederic I Barba-roja, dugué a terme missions diplomàtiques per Alemanya Després de la seva mort, hom feu, sense èxit, diversos intents de canonitzar-la La diversitat d’interessos i d’activitats de Hildegarda és excepcional, sobretot tenint en compte les limitacions que l’època imposava a les dones Al costat de la seva fama de mística i visionària i de…

Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu germà Lluís gran conestable i…

Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…

Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen…

Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…

En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…

Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…