Resultats de la cerca

El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un llinatge…

Situació Una vista del pont des del costat de migjorn J Bolòs Mapa 292M781 Situació 31TCG907608 Per anar-hi cal agafar la pista que, des de la carretera que va de Solsona a Berga, porta fins a la vall d’Ora i Sant Pere de Graudescales poc abans d’arribar a Sant Lleïr de la vall d’Ora, immediatament després d’haver passat a la riba esquerra de la riera, hom pot veure a baix, a mà esquerra, el molí de ca l’Ambròs i, poc més enllà, el pont Pont Aquest pont, de doble vessant i amb dos arcs, ha estat reconstruït Mentre l’arc lateral —situat a la riba dreta— sembla que és original, el central és en…

El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…

Aquest edifici és a l’extrem de ponent de l’esperó on s’assenta la població d’Aspa, a migdia del riu Set Després de la conquesta, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l’antic règim A l’inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint residiren els bisbes fins al segle XIX Aquest palau ja és esmentat l’any 1215 en un document del Llibre Verd de la catedral Patí moltes reformes i modificacions posteriors XEC L’actual construcció és de planta trapezoidal i té un marcat caràcter gòtic El…

Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…

Situació Antiga església castellera situada al caire de l’esperó rocallós on s’assentava l’antic castell de Sant Esteve de Pomers ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve és al caire d’un esperó rocallós, prop del cim de la Roca de Pomers, on hi ha les minses restes del desaparegut castell de Sant Esteve de Pomers Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 49” - Long 2° 27’ 20” E Per a arribar-hi cal sortir de Villerac per la pista, senyalitzada, que puja al Canigó A uns 3 km, en arribar a un coll, surt un corriol, en direcció sud, que s’enfila per la muntanya i en 20 minuts de pujada porta a l’…

Situació Un aspecte d’aquesta necròpoli rupestre, amb les tombes excavades en un esperó rocós ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és en un tossal o esperó rocós situat a la dreta del riu de Set, envoltat de camps d’oliveres Mapa 32-16 416 Situació 31TCF089928 El petit tossal on hi ha la necròpoli és a uns 3 km del Cogul, sobre la pista que condueix a l’Albagés Necròpoli A l’esperó rocós, orientat de nord a sud, que ha servit de base a la necròpoli rupestre, almenys hi resten encara vint-i-quatre tombes excavades en el gres A la part més septentrional hi ha un marge de conreu al peu del qual hi ha…

Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, on també formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també membre dels grups d’alta muntanya espanyol GAME i francès GHM Escalador i alpinista que durant els anys cinquanta i seixanta, formant cordada principalment amb Francesc Guillamon vies Anglada-Guillamon, però també amb Joan Cerdà , Heinz Pokorski o Jordi Pons , obrí nombroses vies a Montserrat, el Pedraforca, Terradets, Riglos i els Pirineus Als Alps destaquen les primeres ascensions estatals a les Dolomites amb Francesc Guillamon 1957 i les parets nord…

Situació Vista aèria de les ruïnes de la fortificació, les quals ressegueixen el llom de la serra sota la qual s’assenta e poble de Talteüll ECSA - Gamin El castell es troba al sud-est del poble de Talteüll, a la serra que fa d’espona al poble Talteüll és situat a la riba esquerra del Verdoble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 49’ 0” N - Long 2° 45’ 3” E Hom hi arriba per la carretera D-59, la qual parteix de la D-117 a l’alçada de les Cases de Pena També s’hi pot arribar per la D-611 i la D-9 Aquesta darrera, com l’anterior, parteix de la D-117, a ponent d’Estagell Per la primera carretera,…