Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
International Business Machines
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana de màquines i material informàtic.
Fundada el 1911 a Nova York, com a fusió de tres empreses constructores de maquinària d’oficina i de precisió, s’expandí considerablement amb la invenció de la tabuladora-impressora i la difusió de les targetes perforades El 1935 presentà la primera màquina d’escriure elèctrica, i el 1944 el primer calculador electrònic, fabricat en sèrie a partir del 1951 El maig del 1997, la computadora del grup IBM anomenada Deep Blue guanyà el campió del món d’escacs Garry Kasparov després de sis partides celebrades a Nova York Era la primera vegada que una màquina vencia un jugador d’alt…
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
San Francisco

Carrers amb fort pendent a San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior…
Glasgow
Ciutat
Capital de la regió de Strathclyde, Escòcia, al baix Clyde.
És la veritable capital econòmica d’Escòcia, per la seva activitat comercial, financera i industrial Situada al SW de la depressió dels Lowlands, s’estén entre els Highlands i els Uplands del S L’existència de jaciments de carbó explica el seu desenvolupament industrial i el de les àrees circumdants El centre administratiu i de negocis és a la vora nord del Clyde, al llarg del qual s’estenen les installacions comercials i portuàries Al sud del riu hi ha les vies comercials principals Les àrees industrials es troben disperses en diferents districtes, i les suburbanes contenen…
Yunnan

Temple budista a prop del llac Dal, província de Yunnan
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Sheng
de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Kunming És una regió molt muntanyosa, sobretot a l’W Els alts altiplans calcaris han estat profundament excavats per les valls del Iang-Tsé, el Mekong i el Salween El clima és temperat, amb forta influència monsònica La part occidental és coberta de bosc, encara poc explotat La població és molt variada 2/3 són formats pels han, i la resta per una gamma molt variada de minories ètniques Província mitjanament poblada, la major part de la població viu al fons fèrtil de les valls, especialment al voltant de Kunming i Dali La principal activitat és l’agricultura les muntanyes,…
Camí de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Una codina damunt la qual hi ha les roderes d’una antiga via, segurament medieval J Bolòs Roderes d’un antic camí, situades al costat de llevant de la carretera que va de Navars a Viver, poc més d’un quilòmetre abans d’arribar a l’església d’aquest poble, entre Can Fatget i la capella de Sant Narcís Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,8 —y 44,5 31 TDG, 028445 Per anar-hi cal seguir la carretera, que des de Navars porta a Viver i a Serrateix, fins al km 8,5, abans d’arribar a la capelleta de…
Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera
Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional…
Les tamaricàcies
Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…
Els pomacèntrids: castanyoleta
Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o incisives Les…
Vil·la de Barrugat (Tortosa)
Detall del mosaic que recobria el paviment de l’hipocaust de la villa M Genera La partida de Barrugat es troba al barri de Bítem, dintre del terme de Tortosa, a la banda esquerra de l’Ebre, uns 6 km al N de la ciutat Tot i que ja l’any 1931 l’ariuitecte J Abril i Guanyabens, en la seva publicació Un capítol de la meva actuació a Tortosa , es referia a la descoberta de restes arqueològiques amb l’aparició de mosaics, arran de la construcció del canal del marge esquerre de l’Ebre al començament d’aquest segle, les primeres intervencions arqueològiques en aquest paratge es van dur a terme a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina