Resultats de la cerca

Entre els seus treballs destaquen la descripció de dues tècniques clàssiques de gastrectomia amb anastomosi gastroduodenal operació de BillrothI o gastrojejunal operació de Billroth II, l’estudi del fals meningocele malaltia de Billroth, una tècnica personal de sutura, i la introducció d’una anestèsia mixta d’alcohol, cloroform i èter Autor d’un text clàssic, Die allgemeine chirurgische Pathologie und Therapie 1863, és recordat també pels seus treballs com a històleg

Consisteix en el tractament d’una olefina dissolta en èter amb diiodur de metilè en presència del parell metàllic zinc-coure, d’acord amb l’esquema És un procés estereospecífic i ocorre amb addició cis del metilè pel costat menys impedit del doble enllaç Hom ha proposat que l’intermedi reactiu és un complex carbenoide I-Zn-CH 2 -I, el qual reacciona amb l’olefina per un procés bimolecular

Es presenta en forma de cristalls verds o pólvores d’un color vermell violeta, solubles en alcohol, èter i aigua amb formació de solucions vermelles blavoses, d’intensa fluorescència Té un punt de fusió de 165°C, i hom l’obté per escalfament del m -dietilaminofenol amb anhídrid ftàlic És emprada principalment com a colorant vermell per a paper i, en anàlisi química, per a la identificació i determinació de diferents metalls pesants

Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol

El més important d’aquests isòmers és la γ-pirona, sòlid cristallí, altament higroscòpic, que es fon a 32,5°C i bull a 217°C És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè La γ-pirona presenta caràcter lleugerament bàsic, formant sals d’oxoni amb facilitat, mentre que no presenta la reaccionabilitat clàssica del carbonil cetònic L’estructura de la pirona es troba en una gran varietat de productes naturals cumarina, xantona, α-flavona

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica

És un sòlid cristallí blanc, de gust dolç, soluble en aigua, en èter i en solvents hidroxilats, que es fon a 111°C i bull a 281°C Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid m -benzendisulfònic És emprat en la manufactura de colorants, en la preparació de l’àcid estífnic, en anàlisi química, en la indústria dels plàstics i del cautxú i, en medicina, com a antisèptic, ceratoplàstic i fungicida, amb baixa toxicitat

És un líquid incolor d’olor sufocant, soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter, que bull a 48,8°C Els seus vapors són més pesants que l’aire i poden provocar combustió Es descompon en cremar i genera peròxids Pot polimeritzar en presència de determinades substàncies químiquesHom l’obté per oxidació catalítica del n-propanol i és emprat en la fabricació de poliacetals acetal i elastòmers i com a desinfectant

Aquests greixos són els del rambutan Nephelium lappaceum i del pulasan Nephelium mutabile i la mantega de Makasar que prové de la Schleichera trijuga Poc soluble en alcohol, soluble en èter, es fon a 75,4°C i bull a 205°C, a 1 mm de mercuri, i a 328°C amb descomposició, a la pressió atmosfèrica És obtingut generalment de l’oli de cacauet i és emprat per a la fabricació de ceres sintètiques

Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907