Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
Palau-solità
Poble
Poble (palauencs; 131 m alt.) del municipi de Palau-solità i Plegamans.
Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del segle XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955
Ramon de Boïl i Dies
Història
Noble, senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).
Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid
Rocabruna
Poble
Poble (972 m alt.) del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars.
El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar
cabra salvatge pirinenca

Cabra salvatge pirinenca
Joseph Wolf (CC0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge bru clar, amb el ventre blanquinós, avui extingida.
De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie
fartet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, d’uns 5 cm de llargària, de cap aixafat, aletes dorsal i anal oposades i en forma de ventall i aletes pelvianes en posició abdominal i sense línia lateral.
El mascle és d’un color gris fosc, amb els costats solcats d’una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d’un color gris groguenc amb taques negroses Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d’endemisme zoològic Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l’Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat
Santa Maria del Pla
Capella
Caseria
Caseria i capella del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), properes a l’església parroquial de Sant Pere.
Santa Maria del Pla és un temple senzill, de modestes dimensions, construït al lloc d’una esglesiola documentada i concorreguda almenys des del segle XIII, al servei de la qual consta la presència de donades La imatge de la Mare de Déu titular és una talla moderna, obra del vigatà Pere Puntí, inspirada en les marededeus romàniques, de la qual és un exemplar interessant la que posseeixen els amos del proper Mas Canyelles, procedent amb molta probabilitat de l’antiga ermita de Santa Maria
escaquer
Música
Instrument cordòfon constituït per un saltiri en forma d’ala col·locat verticalment al qual s’adaptava un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant al tauler del joc d’escacs o escaquer.
Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum
Oca d’Egipte
L’oca d’Egipte es troba a tot Àfrica dessota el Sàhara, Egipte, Palestina i potser algun sector de l’Àfrica sahariana També hi ha una població que fou introduïda a Anglaterra en el segle XVIII i que ha esdevingut feréstega Dels Països Catalans solament es coneixen dues dades, molt probablement d’exemplars escapats de zoològics o aviaris, dels quals és un component freqüent El 120468 fou mort un adult totalment manso a l’albufera de València i el 150581 un exemplar a l’estany de Salses
Pere Antoni Bernat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Escriví la Comèdia de la general conquista de Mallorca 1683, drama històric típicament barroc, en tres actes i en vers de metres diferents Reconstitueix la conquesta de l’illa de Mallorca per Jaume I Aquesta obra es representà sovint a Mallorca fins al segle XIX, sobretot el 31 de desembre de cada any, en commemoració de la conquesta de l’illa per Jaume I L’únic exemplar conegut de l’edició Mallorca 1683 es conserva a la Biblioteca de Catalunya El 1792 Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació al castellà
,
Oca de bec curt
L’oca de bec curt es distribueix en el món en dues poblacions discretes L’una que nidifica a Spitsbergen i que hiverna a l’Europa continental W de Jutlàndia i Països Baixos i l’altra que nidifica a Islàndia i Groenlàndia i passa l’hivern a les illes Britàniques A la península Ibèrica és una oca molt rara, i als Països Catalans totalment excepcional, ja que solament es coneix la captura d’un exemplar caçat a la llacuna de l’Aufacada delta de l’Ebre, el 211274
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina