Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
El que cal saber de la rinitis
Patologia humana
Són anomenats rinitis una sèrie de trastorns de les fosses nasals, caracteritzats per una inflamació de la mucosa nasal, que sol originar sensació de tenir el nas tapat, un augment de les secrecions nasals i esternuts No ha de sorprendre que les rinitis infeccioses, habitualment banals, siguin molt freqüents en els infants Cal tenir en compte que llur organisme no té defenses contra molts dels gèrmens habituals Una mesura útil per a evitar el contagi de la rinitis infecciosa, que s’esdevé a través dels gèrmens expellits en parlar o bé tossir, és que la persona afectada es cobreixi la boca i…
Josep Tabernero i Caturla
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat en medicina 1987 i posteriorment doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en 1989-92 obtingué l’especialització en oncologia mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on l’exercí al departament d’oncologia en 1993-97 Aquest any passà al servei d’oncologia de l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron , on fou successivament metge especialista fins el 2005 i cap de secció fins el 2010 Aquest any esdevingué cap de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia VHIO i posteriorment n’esdevingué director És responsable de la Unitat d’Investigació de Teràpia…
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…
Eritema infecciós
Patologia humana
L’ eritema infecciós o megaloeritema , també anomenat cinquena malaltia, és un trastorn infecciós víric que incideix especialment en infants entre 5 i 14 anys, amb una evolució aguda i benigna, originant una síndrome febril i un exantema o erupció cutània que n’és característica L’agent etiològic del trastorn és el parvovirus humà B 19 , virus que pertany al grup de les Parvoviridae , que es transmet per via respiratòria a partir de les secrecions salivals i respiratòries de les persones malaltes, per un contacte relativament estret El període d’incubació dura entre 10 dies i 15 Les primeres…
El que cal saber de la candidiasi
Patologia humana
La candidiasi és una infecció causada pel fong microscòpic Candida albicans , que origina alteracions diverses segons la localització que presenta inflamació als genitals vulvovaginitis en la dona i balanitis en l’home, muguet o inflamació de la mucosa de la boca, quilitis a la comissura dels llavis i intertrigen o inflamació dels plecs cutanis En general la candidiasi no es contagia, ja que el fong viu habitualment damunt la pell, a l’intestí o l’interior de la vagina La infecció es produeix quan hi ha circumstàncies que afavoreixen la proliferació de les càndides, com ara unes condicions d’…
El que cal saber de la miocardiopatia hipertròfica
Patologia humana
La miocardiopatia hipertròfica és una afecció del múscul cardíac o miocardi caracteritzada per un engruiximent asimètric i irregular de les parets del cor que, en general, afecta de manera especial la paret interventricular igualment, a través d’un estudi microscòpic d’aquest teixit, en aquests casos hom pot veure que les fibres miocàrdiques no es relacionen adequadament entre si, sinó que es troben desorganitzades En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a una alteració genètica que es transmet de pares a fills i en general es manifesta per primera vegada entre 20 anys…
El que cal saber del traumatisme òtic
Patologia humana
Les ferides del pavelló es poden solucionar amb una sutura En el cas d’arrencament incomplet del pavelló, una sutura efectuada al cap de poc temps pot aconseguir la unió de les dues parts Mai no s’haurien d’emprar bastonets de cotó per a la neteja de les orelles Cal tenir en compte que, a més de privar les orelles d’una capa protectora de cerumen, constitueixen una de les causes més freqüents de traumatismes del timpà No són recomanables els rentatges d’orella quan hi ha una ferida del timpà, perquè s’afavoriria la infecció de l’orella mitjana Quan es pateix una infecció de les vies…
El que cal saber de la diverticulosi
Patologia humana
La diverticulosi constitueix una afecció de l’intestí gros caracteritzada per la presència de nombroses dilatacions en forma de globus o sac, que es dóna amb molta freqüència en persones de més de quaranta anys d’edat i que en general es manté asimptomàtica durant tota la vida En algunes persones la diverticulosi es manifesta amb episodis periòdics de diarrea o restrenyiment i dolor abdominal La diverticulitis, és a dir, la inflamació i la infecció dels divertides, constitueix una complicació freqüent en el cas de diverticulosi, que generalment remet amb el tractament adequat, però que de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina