Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
agitació psicomotora
Moviments irreflexius, continuats i desordenats que van acompanyats d’una àmplia simptomatologia psíquica; responen a impulsos instintius o afectius variables, segons les circumstàncies patològiques en què es troba l’individu.
En les formes lleus, els actes de l’agitat són gairebé coherents, però llur exageració permet de deduir que són involuntaris en els graus més accentuats poden ésser d’una gran violència i arribar fins i tot a l’agressivitat L’agitació psicomotora es pot presentar en forma d’accessos de quatre tipus onírics , en què es produeixen zoòpsies, visions terrorífiques, confusió, deliris i sudoració el delirium tremens n’és un exemple típic catatònics , que es distingeixen per llur impulsivitat es poden presentar en l’esquizofrènia maníacs , amb eufòria, fuga d’idees i insomni d’ ansietat…
Rogelio Groba Groba
Música
Director i compositor gallec, germà de Miguel Groba.
Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a…
Friedrich Wilhelm Marpurg
Música
Teòric i compositor alemany.
Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o Anleitung zur…
George Frederick Pinto
Música
Compositor anglès.
El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3,…
Maria Teresa Pelegrí i Marimon
Música
Compositora catalana.
Estudià piano durant la seva infantesa i joventut, però en casar-se abandonà l’activitat musical durant més de vint anys Fou en plena maduresa que es dedicà seriosament a la música estudià piano amb Gibert i Camins i Carlos Pellicer, contrapunt, fuga i formes amb J Poch, i composició amb J Soler Assistí a les classes de música del segle XX de Carles Guinovart, amb qui amplià els seus coneixements en aquest camp amb l’estudi de les noves tendències, particularment la Nova Escola de Viena Aquests estudis marcaren la seva producció musical, que es caracteritza per una…
André Cluytens
Música
Director d’orquestra francès, d’origen flamenc.
El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a Viena, els EUA…
Un nou sarcòfag cobreix el reactor nuclear de Txernòbil
Es colloca una nova coberta sarcòfag nuclear sobre el reactor nuclear de la central de Txernòbil Ucraïna, que evitarà la fuga de material radioactiu almenys durant els propers cent anys El 1986 l’explosió del reactor va provocar l’accident nuclear més greu de la història Milions de persones van ser afectades per la fuita radioactiva, i àmplies zones de Rússia, Bielorússia i Ucraïna van haver de ser evacuades Tot i que es va construir ràpidament una coberta, aviat es va demostrar inefectiva La construcció del nou sarcòfag, el finançament del qual ha anat a càrrec del Banc Europeu…
Sentència del cas Palau
L’audiència de Barcelona dicta sentència pel “cas Palau”, que condemna l’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i el seu exadministrador Jordi Montull a nou anys i vuit mesos i a set anys i sis mesos de presó, respectivament, per delictes continuats de malversació i apropiació indeguda, de tràfic d'influències, de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública Gemma Montull, exdirectora financera, és condemnada a quatre anys i sis mesos, i l’extresorer de CDC Daniel Osácar, a quatre anys i cinc mesos Millet i Montull ingressen el 5 de febrer a la presó de Can Brians I per decisió…
canzona
Música
Composició de caràcter polifònic desenvolupada sobretot pels músics italians dels segles XVI i XVII.
En un primer moment foren arranjaments de chansons , frottole o madrigals, però més tard la forma s’emancipà i arribà a considerar-se, pel seu caràcter imitatiu, com una de les precursores de la fuga Els Gabrieli i sobretot G Frescobaldi i C Merulo foren els grans cultivadors de la forma, tant en el seu apartat solista com per a diferents conjunts Entre el 1615 i el 1635 Frescobaldi publicà una gran quantitat de música per a tecla on es podien trobar nombroses canzone amb un gran domini de la variació, la derivació i el cromatisme També a la primera meitat del segle XVII Merulo…
cadència plagal
Música
Cadència tònica caracteritzada per l’encadenament entre els acords de subdominant i tònica (IV-I).
Cadència plagal © Fototecacat/ Jesús Alises Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’ amén - té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major ex 1 o, sobretot en el Romanticisme, menor ex 2 És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida ex 2 Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la tercera de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina