Resultats de la cerca

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…

Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170 destruís aquell que…

L’edifici Situat en ple Barri Gòtic de Barcelona, és emplaçat en una sèrie d’edificis que ocupaven una part del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval, contigu a la plaça de Sant Iu, per on s’accedeix al museu passant pel pati, el jardí de l’esmentat palau La restauració en clau medieval d’algunes de les dependències del nou centre museogràfic coincidí amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic Les obres d’ampliació i condicionament del museu continuaren fins el 1970 Posteriorment, a causa de la…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…

Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll,…

Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…

Fill de Miquel Serra i Pastor, s’inicià com a periodista el 1947 en el diari Baleares i es llicencià el 1951 L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma 1955 i, entre d’altres, la primera edició de Bearn 1956, de Llorenç Villalonga Fundà i dirigí, entre d’altres, les publicacions Mallorca Deportiva 1957-60, Fiesta Deportiva 1959-71 i els diaris Majorca Daily Bulletin des del 1961 i Iberian Daily Sun 1969 Fou director d’ Última Hora 1974-83, diari que adquirí el 1974, i de Baleares 1987, que també comprà el 1984 i del qual en promogué el 1996 la…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…