Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
Miquel Berga i Bagué
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i assagista.
Professor de literatura anglesa, ha publicat diversos assaigs com Entre la ploma i el fusell premi Carles Rahola 1980, Mil nou-cents vuitanta-quatre Radiografia d’un malson 1984, La setmana tràgica de 1937 1987, John Langdon-Davies 1897-1971 Una biografia anglocatalana premi Fundació Congrés de Cultura Catalana 1991, “Mites i felicitat dels catalans” de Langdon-Davis 1997 i el recull d’articles periodístics Amants i altres estranys 1999 Posteriorment ha publicat, entre d’altres, Centelles les vides d’un fotògraf, 1909-1985 2006, No fer res i altres ocupacions 2007, Històries…
Joan Manuel Gisbert i Ponsole
Literatura catalana
Dramaturg i narrador.
Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els…
Pere Tomic
Historiografia catalana
Història
Cavaller i historiador.
Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…
, ,
John Hawkins
Música
Historiador de la música anglès.
Estudià dret, arquitectura i literatura i es dedicà professionalment a l’advocacia Fou un gran afeccionat a la música i participà en un gran nombre d’iniciatives musicals de tot tipus, com The Academy of Ancient Music 1743 i The Madrigal Society 1748 Mantingué relacions i collaborà amb alguns dels millors compositors actius a Anglaterra en aquell moment, com Georg Friedrich Händel, John Stanley i William Boyce Després de casar-se i d’heretar una gran fortuna abandonà la seva carrera com a advocat i es dedicà a formar una gran collecció de música manuscrita i impresa L’any 1776 publicà els…
Miquel Gayà i Sitjar
Literatura catalana
Escriptor.
Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una Contribució a l’…
Antoni Chic i Ollés
Ràdio i televisió
Teatre
Director teatral i realitzador de televisió.
Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club 1976-77,…
Gérard David
Pintura
Pintor flamenc d’origen holandès.
Format a Haarlem en el cercle de Dirk Bouts, tingué una primera etapa on, parallelament a la seva formació holandesa amb clars contactes amb l’obra de Geertgen tot Sint Jans, es manifesta la influència flamenca, en la línia dels Van Eyck i Van der Weyden Naixement, museu de Budapest Calvari, coll Thyssen, Lugano L’any 1484 s’establí a Bruges A partir d’aquell moment la seva producció fou marcada per l’estil de Memling provà, però, d’apartar-se d’aquest estil fred i conservador, per un intent de recerca psicològica en els seus personatges l' Arbre de Jessè, Louvre Jesús i la Mare de Déu ,…
David H. Rosenthal
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, assagista i traductor jueu nord-americà.
Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina 1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals 1990 de Joan…
,
Pilar Bayés i de Luna
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustradora.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1959-64 Els seus dibuixos —que signa Pilarín — es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort en la qual ha collaborat des dels inicis i ha illustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques El correo catalán , Oriflama , El 9 nou , etc Publicà el seu primer llibre el 1964, i…
Heròdot
Historiografia
Historiador grec.
Es proposà de rectificar les obres dels logògrafs, sobretot les d' Hecateu , massa tolerants amb l’admissió d’elements fabulosos o novellescs D’acord amb els conceptes jònics de l’enquesta ιστορίη i de la contemplació personal φεϖρίη, visità tot el món conegut a la seva època i amb les experiències adquirides redactà les Històries , nou llibres, escrits en dialecte jònic, que començaren essent uns tractats de geografia, història i costums dels diferents països i continuaren amb l’estudi de les guerres mèdiques i llurs protagonistes En aquest punt, aportà a la història el concepte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina