Resultats de la cerca
Es mostren 950 resultats
pantalla
Construcció i obres públiques
Dispositiu destinat a reduir la humitat d’un terreny mitjançant la interposició d’un element lineal que evita o redueix la transmissió d’humitat d’un costat a l’altre.
planta d’interior
Botànica
Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.
Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada
núvol d’inversió
Meteorologia
Núvol format en una capa d’inversió tèrmica, és a dir, una capa d’aire en què la temperatura augmenta amb l’altura.
Les inversions tèrmiques constitueixen un fre al moviment d’ascens de l’aire a causa de la seva gran estabilitat A la base de les inversions s’acumulen vapor d’aigua i partícules en suspensió procedents de les capes inferiors, que poden formar aquests núvols si la humitat arriba al 100% Els cims d’aquests núvols se situen generalment a la base de la capa d’inversió i s’hi endinsen lleugerament si l’empenta dels moviments verticals que formen el núvol ho permet, amb la qual cosa donen un aspecte de relleu als cims nuvolosos
nivell de condensació
Meteorologia
Nivell, expressat en alçària o pressió, en el qual l’aire humit que ascendeix arriba a la saturació i comença a condensar el vapor d’aigua que l’acompanya.
En l’atmosfera, l’ascens de l’aire humit implica generalment un refredament a causa de la seva expansió en assolir progressivament pressions cada vegada més baixes Aquest refredament, aproximadament adiabàtic, augmenta la humitat relativa de l’aire ascendent fins a arribar al 100% aire saturat i, a partir de l’alçària anomenada nivell de condensació, provoca la condensació del vapor d’aigua en forma de petites gotes de núvol En funció de la causa de l’ascens de l’aire, el nivell de condensació adopta diferents noms nivell de condensació per elevació, per mescla, per convecció,…
troposfera

Llamp. La troposfera és la capa que està en contacte amb la superfície terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
La capa més baixa de l’atmosfera.
En conjunt, conté entorn del 75% de tota la massa de l’atmosfera i quasi tota la humitat i la pols Gairebé tots els fenòmens que intervenen en els canvis de temps tenen lloc a la troposfera La característica més notable d’aquesta capa atmosfèrica és el constant decreixement de la temperatura a causa de l’altitud El decreixement mitjà, anomenat gradient tèrmic , és d’uns 6,5°C per cada km d’ascensió La troposfera és una capa de l’atmosfera de caràcter relativament inestable, en la qual tenen lloc sovint moviments verticals És separada de l’ estratosfera per la tropopausa
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
blanqueig
Agronomia
Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
Hom sol dur-la a terme lligant talment les plantes que les fulles exteriors protegeixin de la llum les interiors, calçant les plantes per enterrar els òrgans que han d’ésser blanquejats o colgant la totalitat de la planta en cavims o rases, i també evitant l’acció de la llum mitjançant la collocació de pantalles El temps necessari per aconseguir un bon blanqueig és funció de la temperatura i de la humitat, i oscilla entre un i dos mesos El sistema de blanqueig mitjançant l’acció descolorant de l’etilè no ha tingut gaire èxit
corró
Construcció i obres públiques
Element cilíndric de pes relativament elevat que serveix per a compactar el material per sobre del qual rodola.
Segons les característiques i l’estat d’aquest material humitat, granulometria, cohesió, etc i els resultats a obtenir, pot combinar l’acció estàtica de la pesantor amb la vibratòria corró vibrador , per a facilitar l’encaix dels diferents components, o també variar la distribució de la pressió sobre el material a base de modificar la relació amplada/diàmetre del corró o la regularitat superficial corró d’impactes Pot ésser un element remolcable, formar part d’una màquina específica com ara una piconadora o ésser autopropulsat En molts casos, incorpora un dispositiu d’…
pebre

Pebre blanc
Corel
Alimentació
Fruit del pebrer (Piper nigrum).
Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de cendres, d’…
podzol
Geologia
Tipus de sòl de perfil ABC, molt àcid, amb humus de tipus mor
.
En l’horitzó A, sota l’humus hi ha una capa blanquinosa formada per argiles alterades per acció dels àcids húmics, i en l’horitzó B s’acumulen els productes d’aquesta alteració Els dos tipus més característics són els podzols fèrrics , formats en boscs de coníferes i en condicions molt humides, amb humus fibrós i amb l’horitzó B vermellós per acumulació de sesquiòxids, i els podzols húmics , desenvolupats en brugueres i en condicions d’humitat baixa, amb humus pulverulent i amb l’horitzó B negrós, enriquit en sesquiòxids i en composts húmics Els podzols ocupen grans extensions a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina