Resultats de la cerca

Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de  la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…

Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel…

Fundada pels alsacians August Kuentzmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, inicià l’activitat el 1876 Després de la mort de Kuentzmann 1977, Joseph Damm adquirí la companyia 1897 El 1905 s’inaugurà l’antiga fàbrica de cerveses La Bohemia, al carrer del Rosselló de Barcelona reconvertida en espai expositiu el 2006 i seu del grup, i el 1910 es constituí en societat anònima L’any 1954 creà el Club de Futbol Damm Té fàbriques al Prat de Llobregat ampliació 1993-2010, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma Entre els seus productes destaquen les cerveses Bock Damm 1888, Estrella Dorada 1921, que…

Director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals del 1957 al 1970, procurà modernitzar el servei i estimular les collaboracions amb els historiadors Fundà la revista Centre d’Etudes et de Recherches Catalanes des Archives CERCA, del Centre d’Estudis i de Recerques Catalans, on publicà gran part dels seus treballs, consistents, essencialment, en inventaris, buidatges, edicions de documents, ressenyes, comentaris, etc S’interessà, en especial, per la història de la Universitat de Perpinyà, i publicà, a més de diversos articles, l’ Inventaire analytique de la série D Université de…

Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de los condados…

Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza  i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem   Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons  Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem   Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, el 1934—, …

Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix…

Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor El 2005 es…

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria…