Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
espuntó
Història
Militar
Llança curta que era utilitzada com a arma ofensiva i com a insígnia dels capitans d’infanteria.
lansquenet
Història
Soldat d’infanteria alemany que, com a mercenari, actuà per l’Europa occidental als s. XV-XVII.
Reial Guàrdia Catalana
Història
Regiment regular d’infanteria, creat pel primer Carles III a Barcelona, el 15 de novembre de 1705.
Antoni de Peguera i d’Aimeric en fou nomenat coronel Es distingí en la defensa de Barcelona durant el setge de 1706, en la campanya d’Aragó i en les dues ocupacions de Madrid 1706 i 1710 Mort Antoni de Peguera l’any 1707, fou comandat per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla
vèlit
Història
Militar
A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
N'hi havia 1 200 a cada legió, 40 per a cadascun dels 30 maniples maniple Amb la reorganització de l’exèrcit feta per Mari primera meitat del s I aC foren substituïts per mercenaris estrangers
Carles de Berenguer i Dusmet
Militar
Militar i enginyer.
El 1718 es graduà de tinent d’infanteria i el 1726 d’enginyer Formà part, el 1727, de la comissió de cinc facultatius, nomenats pel capità general de Catalunya, per portar a terme un projecte del canal d’Urgell El 1733, mitjançant el mariscal Verboom, fou admès al reial cos, sota l’autoritat del ministre José Patiño, com a enginyer extraordinari i amb el grau de tinent coronel Un any més tard fou enginyer en cap a Girona i el 1737 enginyer director a les Illes Balears Posteriorment, el destinaren al Perú com a capità de la guàrdia del virrei El 1764 fou corregidor d’Angaraes, intendent de…
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s’enduien les…
Àngel Palerm i Vich
Antropologia
Antropòleg.
Cursà els primers estudis a Ibiza i a Barcelona Prengué part, activament, a la guerra civil de 1936-39, durant la qual arribà al grau de comandant d’infanteria de l’exèrcit republicà Ferit tres cops, fou condecorat amb la medalla al valor Finalitzada la guerra, el 1939, s’exilià a Mèxic, on cursà estudis d’història a la facultat de filosofia i lletres de la Universidad Autónoma de México, on es llicencià el 1949 També estudià antropologia cultural a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia ENAH, on obtingué, el 1949, el grau de mestre en etnologia El 1952 marxà…
Marianna de Copons i d’Armengol
Història
Aristòcrata i espia.
Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a…
Jorge Rafael Videla

Jorge Rafael Videla
Militar
Militar argentí.
Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou…
La batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa , VLigli, 1707 PB / GC El triomf de les sublevacions dels territoris de la Corona d’Aragó, al llarg dels anys 1705 i 1706, no fou acompanyat d’uns resultats equiparables a la Corona de Castella Ans al contrari, el fracàs de l’intent aliat per a consolidar l’ocupació de Madrid a l’estiu del 1706 feu que l’arxiduc Carles d’Àustria es vera obligat a retirar-se cap a València Per aquest motiu, l’exèrcit borbònic concentrà els seus efectius a la zona fronterera entre Castella i Múrcia, d’una banda, i el País Valencià de l’altra Al llarg de l’hivern del 1706 es produïren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina