Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Lluís XVI de França

Lluís XVI en un retrat realitzat per Antoine-Francois Callet
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1774-92).
Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre…
Castell de Torroella (Navàs)
Art romànic
Situació Vista de l’indret on presumiblement s’erigí el castell de Torroella Es devia trobar dalt del turó oposat a l’església de Sant Salvador F Junyent-A Mazcuñan EI castell de Torroella devia aixecar-se en un turó situat prop de l’església de Sant Salvador vers tramuntana, ja en els primers graons de la Serra de les Garrigues, i a l’extrem ponentí del terme navassenc Long 1°42’46” - Lat 41°52’16” S’hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Solsona Poc abans d’arribar al quilòmetre 21 hi ha la colònia fabril del Palà de Torroella escampada a ambdós costats de la carretera Caldrà, però,…
Porta de Borgonya
Vall
Depressió de França, situada entre els Vosges i el Jura, pas estratègic entre les valls del Rin i del Saona.
Hom hi ha construït les vies de comunicació carretera, ferrocarril, canal Rin-Roine que uneixen aquestes dues valls És una regió industrial indústries mecàniques i tèxtils, utillatge
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Tortosa —Ramon (II) de Montcada—.
Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola 1225 i…
Antoni Peyrí i Aulèstia
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 i estudià a Reus, Escornalbou i Girona, on fou ordenat 1793 El 1795 arribà a Veracruz Mèxic Durant uns mesos estigué al Collegi de San Fernando de la ciutat de Mèxic El 1796 passà a San Francisco Califòrnia, on li fou confiada la missió de San Luis Obispo El 1798 li fou encomanada la missió de San Luis Rey, que dirigí durant 34 anys És considerat el fundador i director d’aquesta missió, que arribà a ser la més gran de tot Amèrica Entre 1798 i 1831 hi foren batejats 5 295 indis La missió començà amb 162 caps de bestiar i 600 ovelles, i el 1831 ja tenia 26 000 caps de…
Hohenstaufen

Els Hohenstaufen
©
Dinastia imperial germànica, dita també dinastia de Suàbia
, que regnà del 1138 al 1208 i del 1212 al 1254.
En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…
Castell Vell vescomtal (Barcelona)
Art romànic
El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985, durant la qual fou…
Bresse
País de França, considerat com a part de Borgonya, el qual comprèn part dels departaments d’Ain, Saona i Loira i Jura.
És una àrea de sòls pobres, amb bosc a les parts més altes, l’economia de la qual es basa en l’agricultura farratge i, sobretot, en la ramaderia i l’avicultura són famosos la raça de Bresse —de pollastres i d’oques— i el formatge de Bresse Els centres comarcals són Louhans i Bourg-en-Bresse La part nord, o Bresse Chalonnaise, estigué sota el domini dels ducs de Borgonya fins a la mort de Carles el Temerari 1477, que, juntament amb Borgonya, fou annexada a la corona francesa La part sud, o Bresse Bressane, fou propietat dels senyors de Bagé fins que el 1272 passà a la casa de Savoia, la qual…
Argòvia
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn els extrems nord-orientals del Jura i del Mittelland, drenat pel Rin, l’Aare i el Reuss.
Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou incorporat a…
Berenguer de Vilaragut i de Boïl
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina