Resultats de la cerca
Es mostren 1142 resultats
William Hamilton
Filosofia
Filòsof escocès.
Deixeble de Thomas Reid, es dedicà a l’estudi de la lògica Ha estat un dels representants de l’escola escocesa Escriví, en quatre volums, Lectures on Metaphysics and Logic 1859-60
transcendental
Filosofia
En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser: la unitat, la veritat i la bondat (o perfecció) i, per a alguns, la bellesa, reductible, per a altres, a l’anterior.
Als tres primers transcendentals corresponen, respectivament, els principis de contradicció, de raó suficient i de finalitat, expressió alhora lògica i ontològica de l’ens com a unum , com a verum com a bonum
bicondicional
Lògica
Dit de la proposició en què s’estableix l’equivalència entre dues proposicions en la forma “p si, i solament si, q” o “p és una condició necessària i suficient per a q”.
Aquesta proposició és certa si p i q són totes dues certes o totes dues falses És equivalent a “ p implica q i q implica p ”En lògica simbòlica, és representada pel signe ≡
connotació
Lògica
Propietat d’alguns termes per a designar el seu objecte propi, tot expressant-ne alguns dels atributs.
En la lògica moderna, conjunt de notes que designen un objecte o que constitueixen un concepte En aquest sentit, hom tendeix a identificar la connotació amb la intensió i a oposar-la a denotació
escola d’Atenes
Escola neoplatònica dels ss V-VI dC, fundada per Plutarc d’Atenes i que comptà Procle entre els seus representants.
L’escola pertangué a la tendència metafisicoespeculativa del neoplatonisme i es caracteritzà per la seva orientació teològica i sistemàtica, per l’aplicació de la lògica a les especulacions metafísiques i per l’atenció prestada a la idea d’emanació
Sebastià Serrano i Farrera
Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…
,
Albert Thoralf Skolem
Lògica
Matemàtiques
Lògic i matemàtic noruec.
Treballà especialment en el camp de la resolució de les equacions diofàntiques, en el de l’estudi axiomàtic dels enters naturals i en el de la caracterització dels automorfismes de les àlgebres simples En lògica, contribuí al desenvolupament de la teoria intuïcionista
topologia
Electrònica i informàtica
Estructura d’interconnexió física o lògica entre els nodes d’una xarxa.
metalògica
Lògica
Disciplina de la lògica que estudia les propietats dels diferents sistemes lògics.
Christoph Gottfried Bardili
Filosofia
Filòsof alemany postkantià, professor a Stuttgart.
Afirmà la possibilitat de la metafísica radicada en la natura de l’home La fonamentació psicològica de la metafísica es transformà finalment en una especulació logicoontològica a la manera de Hegel La seva obra principal és Grundriss der ersten Logik ‘Esbós de la lògica primera’, 1800