Resultats de la cerca

L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada…

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En Campionats d’…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de Barcelona, i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cire Films Barcelona ARGUMENT MEsteba GUIÓ MEsteba, Manuel Bengoa, Vicenç Lluch, José María Tavera FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Frexe MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Charlie Rivel Charlie, Enrique San Francisco Joan, Montserrat Porta la mestra, Johnny Fairen Samsó, Francesc Tuset l’alcalde, Enriqueta Font una dona, i els nens María del Pilar del Moral Dora i Antonio del Moral Gaspar ESTRENA Barcelona, 23121967, Madrid, 27031969, TV, 06011986 en…

Vida Després de tres cursos d’enginyeria industrial a Barcelona, deixà els estudis 1955 per entrar de meritori a la productora IFISA, tot i que ja havia fet de segon operador d’un curt de Joaquim Coll i Espona Més tard treballà a TVE en programes com "Cuatro tiempos" 1959 o "Sobre el terreno" i com a operador en el curt Costa Brava 59 1959, Romà Gubern, film pioner a mostrar la degradació de l’entorn turístic costaner català A partir del 1961 es posà a les ordres d’Aurelio G Larraya com a segon operador a No dispares contra mí 1961, José María Nunes, director amb el qual…

Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local, s’…

Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis , que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades Vives, Bonsoms, Duran i Bas, Larratea, etc o escrites en altres llengües Bonsoms, Larratea, Nicolau d’Olwer, Arnau de Vilanova, etc El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic Milà i…

S’especialitzà en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera Realitzà estudis comarcals Granollers i el Vallès Oriental 1967, Sant Adrià de Besòs 1968, Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès 1969, Dinàmica i perspectiva del Vallès 1969, Les Comarques de Catalunya 1970, amb Ernest Lluch, Coyuntura económica de la provincia de Tarragona 1970-1975 1977, etc És també autor de  Cap a una economia dels Països Catalans 1979 El 1984 fou nomenat primer director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari, organisme de la Generalitat de Catalunya Primer president-director general…

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs de la seva especialitat La biblioteca de Joan…

Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més…