Resultats de la cerca

Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia…

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, exercí d’empresari Fou president del Cercle d’Economia 1984-87 i impulsor de la seva fundació, del Patronat de la Universitat Ramon Llull 1994-2001, del qual fou un dels grans impulsors i des del 2013 membre del comitè d’honor, i de la comissió de control de la Caixa —de la qual en fou conseller— Era germà del financer i industrial Joan Corominas S’interessà per la natació arran dels triomfs de la seva neboda, la nedadora Mari Pau Corominas Fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació de la mà d’Antoni Monés des…

Ramon Llull funda el collegi de Miramar per a l’estudi de les llengües orientals

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872

Jaume Costurer publica unes Disertaciones históricas en favor de l’obra i el culte de Ramon Llull

Hom troba els primers exemples designant el català, en texts del Libre dels feits , de Jaume I, i de Ramon Llull

Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona 1302

Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de…

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494,…

Admet articles de tema medieval, en qualsevol llengua europea Fonamentalment, però, publica treballs relacionats amb Ramon Llull i amb la història del lullisme Conté bibliografia i crònica lullística