Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants…
curculiònids
Entomologia
Família de coleòpters, la més nombrosa de totes.
Hom els distingeix pel cap, que es prolonga més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i de vegades corbat A l’extrem del rostre hi ha les peces bucals, amb mandíbules petites, però fortes, i mòbils en sentit vertical En general no tenen ales, i només entre els representants de les zones càlides es donen els colors brillants i àdhuc argentats Els representants d’aquesta família són fitòfags, i llurs hàbitats, molt diversos Poden habitar sobre el sòl o fer vida subterrània N'hi ha de comensals, i força espècies posseeixen micètomes hereditàries que els permeten d’…
figura

figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…
nomadisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.
És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recollectora com els australians, els sans i altres pobles molt primitius, els caçadors de l’Àrtic com els esquimals i els pobles d’agricultura primitiva els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu Però la vida nòmada per excellència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió tribal Els…
sentit
Anatomia animal
Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
També hi ha sentits interns que els permeten de percebre canvis de l’estat fisiològic dels òrgans o dels teixits que requereixen una ràpida resposta de l’organisme En els animals, els principals sentits són els fotoreceptors i l’oïda, que copsen informacions emeses a distància, i el tacte, l’olfacte i el gust, que només funcionen quan l’estímul és en contacte directe amb l’òrgan del sentit corresponent A més, els animals mòbils tenen el sentit propioreceptiu o cenestèsia, òrgan de l’equilibri que els informa de llur posició en el medi i de la posició respectiva de llurs parts…
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de…
cullera

Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i a les pales carregadores per a treballs d’excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball La cullera autopremsora consta de dues mandíbules que s’obren i es tanquen automàticament, i és emprada com a accessori de grues o altres aparells d’elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids Hom aconsegueix l’accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l’aparell d’elevació Hi ha també un sistema amb motor installat a la cullera, el qual en provoca l’obertura o el tancament a qualsevol alçada Són utilitzades als ports, als parcs, en les indústries…
ficomicets
Micologia
Classe de fongs de tal·lus unicel·lular o format per un miceli filamentós sense septes.
És un grup primitiu i heterogeni, possiblement originat a partir de flagellats heterotròfics Habiten en el medi aquàtic o en el sòl humit, com a sapròfits o com a paràsits, però en els grups més evolucionats tenen tendència a adaptar-se al medi aeri Típicament produeixen cèllules mòbils, amb un flagel o dos les quals poden ésser zoòspores o zoogàmetes En els grups més primitius, la reproducció sexual és per isogàmia, però en els grups més complexos hi ha gametangiogàmia amb producció de zoòspores en les oomicetals, i gametangiogàmia amb producció de zigòspores en les zigomicetals…
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant períodes d’anys, i…
Telecomunicacions 2011
Telecomunicacions
Mobile World Capital Barcelona va ser escollida Mobile World Capital, fet que suposarà la celebració del Mobile World Congress juntament amb dos altres esdeveniments © World Mobile Congres La notícia més important d’aquest any per a Catalunya va ser, sens dubte, l’elecció de la ciutat de Barcelona com a Mobile World Capital MWC per al període 2012-18, notícia que va anunciar el 27 de juliol John Hoffman, president de la GSMA La candidatura de Barcelona, que havia quedat finalista conjuntament amb Milà, París i Munic, va ser la guanyadora en presentar una proposta amb una àmplia participació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina