Resultats de la cerca

La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la…

Pot ésser intestinal , quan el paràsit habita al llarg de l’intestí, o somàtica , quan les larves del paràsit habiten en els músculs o altres òrgans del cos La teniasi solium i la saginata tènia són asimptomàtiques en la majoria dels casos, i quan es manifesten hi pot haver pèrdua de pes amb un augment de la gana, irritabilitat, diarrea, nàusea i un dolor epigàstric lleuger

Les concrecions calcàries , dipòsits de carbonats i fosfats de calci, són freqüents en forma de càlculs o bé com a calcificacions secundàries de diversos òrgans o teixits artèries, músculs, ganglis o com a protecció de cossos estranys a l’organisme trossos de fusta, fil, metall, etc També hi ha les concrecions tofàcies i les concrecions ateromatoses , importants en la gota i en l'ateroesclerosi, respectivament

Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc

Per hidròlisi els dipèptids es descomponen en els dos aminoàcids L’origen de molts dipèptids és la hidròlisi parcial de les llargues cadenes polipeptídiques de les proteïnes Als éssers vius hi ha també dipèptids que no provenen de les proteïnes, composts, alguns, d’aminoàcids poc abundants, entre els quals dipèptids hi ha l’anserina Nβ-alanil-1-metil-L-histidina dels músculs dels vertebrats

Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc

L’àcid làctic es produeix en gran quantitats dintre dels músculs esquelètics i d’altres teixits sempre que la seva oxigenació sigui insuficient per a abastar les necessitats energètiques Aquestes circumstàncies tenen lloc quan hi ha collapse circulatori o hipòxia L’acidosi làctica també pot aparèixer en casos en què la hipòxia tissular no sigui aparent Aquesta malaltia té una etiologia molt diversa també hi ha casos en què és idiopàtica

La part de l’organisme que més acusa l’efecte de la reducció dels nivells d’hormones femenines correspon, com és lògic de suposar, a l’esfera genital, ja que el climateri comporta una supressió de l’activitat reproductora en què estan implicats els òrgans genitals D’una part, es produeixen notables modificacions en els genitals interns, ja que els ovaris sofreixen una atròfia progressiva, alhora que l’úter ja no presenta les típiques variacions del cicle menstrual En definitiva, tant els ovaris com l’úter o les trompes de Fallopi disminueixen de volum, per bé que aquestes modificacions són…

No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada

És opaca, blanca i resistent, i correspon a la zona del ‘blanc de l’ull’ Recobreix l’ull en les seves cinc sisenes parts posteriors, on s’insereixen els músculs oculomotors, i continua per davant amb la còrnia i per darrere és perforada pel nervi òptic en una porció que rep el nom de làmina cribrosa Les funcions de l’esclerótica són fer de suport i de protecció de les estructures internes de l’ull