Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
georadar
Construcció i obres públiques
Instrument de prospecció geofísica que utilitza els mateixos principis que el radar convencional per a la detecció i la caracterització d’objectes i estructures soterrades.
En medis poc conductors, les ones electromagnètiques d’alta freqüència acompleixen l’equació d’ones on la velocitat de propagació és funció de les propietats electromagnètiques del medi la permitivitat elèctrica e i la constant de permeabilitat magnètica Un impuls molt breu per exemple, de 10 –8 s s’emet per una antena emissora situada a la superfície del sòl Una antena receptora, generalment situada prop de l’emissora, rep i enregistra les ones reflectides quasi verticalment a les discontinuïtats del subsol Aplicant tècniques similars a les de la reflexió sísmica, el radar…
tren magnetolevitant
Transports
Vehicle d’alta velocitat que levita sobre un carril guia impulsat per camps magnètics.
Pel que fa a la velocitat, cal destacar els 435 km/h assolits a Alemanya i els 517 km/h, al Japó La levitació magnètica es pot aconseguir, d’una banda, mitjançant la denominada suspensió electromagnètica , que utilitza electroimants convencionals situats als extrems d’un parell d’estructures sota el tren —aquestes estructures envolten cada banda del carril guia i els imants són atrets cap als raïls de ferro i eleven el tren— I de l’altra, mitjançant la suspensió electrodinàmica , que se serveix de la força d’oposició que es produeix entre els imants del vehicle i les bandes o bobines…
brúixola d’aliada

Brúixola d’alidada
Física
Geografia
Brúixola equipada amb una alidada, generalment d’ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.
L’alidada és formada per una pínnula i un prisma triangular situats als extrems d’un mateix diàmetre sobre la caixa de la brúixola, i permet fer alhora la visió del cercle graduat i la definició de visuals juntament amb la pínnula En aquestes condicions, en visar un punt, la lectura feta al cercle graduat fix a l’agulla a través del prisma serà l’azimut magnètic d’aquell punt respecte a l’estació El fons de la caixa sol ésser constituït per un mirall a fi de disminuir l’error en la lectura Difereix d’un azimutal en el fet que el cercle graduat gira amb la ullera, mentre que els índexs…
magnetosfera
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels 1.000 km d’altitud, enllà ja de l’atmosfera, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van…
James Power Gordon
Física
Físic nord-americà.
Màster 1951 i doctor 1955 en física a la Universitat de Columbia Durant el doctorat, fou crucial la seva collaboració en el desenvolupament del primer màser , sota la supervisió de Charles H Townes , que li valgué a aquest el premi Nobel de física del 1964 Des del 1955 fins a la jubilació 1980 treballà als laboratoris Bell-ATT, on fou director del departament d’electrònica quàntica Altres aportacions seves foren l’aplicació de la teoria de la informació de Shannon a la mecànica quàntica, fonamental en el desenvolupament del làser, els treballs per al disseny de la trampa magnètica…
agònic | agònica
Física
Dit dels punts de la superfície terrestre sense declinació magnètica; una agulla magnètica situada en un punt agònic assenyala exactament el nord geogràfic.
Karlheinz Stockhausen

Karlheinz Stockhausen
© edvvc
Música
Compositor alemany.
Vida Figura clau en la música avantguardista a partir del 1945, ha estat un dels pioners de la música electrònica, de l’anomenada ’música intuïtiva’ i dels nous usos de l’espai físic en la música i altres innovacions aparegudes durant la segona meitat del segle XX Tingué una infantesa i adolescència tortuoses la seva mare morí en un hospital mental el 1941, i el seu pare el 1945, en la Segona Guerra Mundial Del 1947 al 1951 estudià al Conservatori de Colònia, on tingué com a mestres Hans Otto Schmidt-Neuhaus piano i Hermann Schroeder formes musicals i on es graduà en pedagogia musical i…
,
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp…
art cinètic
Art
Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació cinètica, les…
Ricardo Tacuchian
Música
Compositor, director i professor brasiler.
Es graduà a la Universitat Federal de Rio de Janeiro en composició, direcció i orquestració 1967-68, i fou alumne de J de L Siqueira, F Mignone i C Santoro Posteriorment obtingué una beca per a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on estudià amb S Hartke i es doctorà en composició El 1990 esdevingué cap del postgrau del departament de música de la Universitat Federal de Rio de Janeiro i president de l’Acadèmia Brasilera de Música Ha dirigit diverses orquestres brasileres interpretant composicions seves en moltes ocasions És l’inventor del sistema-T, que controla les altures Del seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina