Resultats de la cerca

De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres

Eunuc i llibert d’'Abd Allāh al-Murṭadā, al qual succeí Emprengué diverses expedicions guerreres acollí els reis destronats de Dénia ‘Alī ibn Muǧāhid Arran de l’expedició catalanopisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí ‘Abd Allāh ibn Maymūn a l’emir almoràvit ‘Alī ibn Yusūf en petició d’ajuda

Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins

Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom Sóller, Miquel Duran Inca, Llorenç Garcias Artà, Pere Oliver Felanitx i Josep Claverol Sant Jordi, fou presidida per Elvir Sans i Rosselló 1923-24, Emili Darder 1925-31, Miquel Massutí 1932-33 i Josep Sureda i Blanes 1934-36 Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca,…

L’encadenament fònic de la parla normal presenta ben sovint fenòmens d’aquesta mena el fonema k del català s’acomoda a i químic , a a cap i a u cup palatalitzant-se, medialitzant-se i velaritzant-se, respectivament De manera particular és palesa l’acomodació de k davant la a palatal del mallorquí casa, capell

Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí

Heretà el negoci del seu pare, Pere Josep Gelabert i Llabrés , editor i director d' El Genio de la Libertad i d' El Isleño 1857-98, òrgans del partit progressista de Mallorca Edità Calendario de las Islas Baleares 1863-75, Almanaque Balear 1861, 1876-91, Museo Balear primera època, 1875-77, i La Ignorància 1879-85, que publicà Pronòstic Mallorquí 1883-84

Es formà a Llotja i amplià estudis a París Viatjà pels Països Baixos, Itàlia, el nord d’Àfrica i Amèrica Exposà a Niça, París i l’Havana 1933 i a Barcelona des del 1942, València, Madrid, etc Treballà molt a Mallorca És autor de retrats, natures mortes, temes religiosos i murals sales del Cercle Mallorquí en un estil realista convencional

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754