Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Pardal de bardissa
El pardal de bardissa Prunella modularis té la mida d’un pardal i el plomatge predominantment de color gris pissarra, bé que al dors és brunenc El bec és llarg i fi, de color fosc Sol veure’s, solitari, a les bardisses i les mates baixes, com l’exemplar de la fotografia, feta a Núria Jordi Vidal El pardal de bardissa és nidificador abundant a Andorra, la Catalunya humida i la zona montana de la Catalunya Nord També se’l pot trobar a barrancs frescals i humits de les parts altes dels ports de Beseit, i potser estigui també en algun punt del Maestrat i Penyagolosa És un migrador parcial, de…
Cargolet
El cargolet Troglodytes troglodytes és un ocell de bardissa activíssim, de cos rodó i plomatge bru del mantell i més clar del dessota, però característic sobretot per les seves petites dimensions no sobrepassa els 9,5 cm i per la posició dreta de la cua Sol veure’s saltant pels branquillons de mates baixes, sovint als jardins Oriol Alamany El cargolet és sedentari i nidificador als Països Catalans, amb presència, a més, d’hivernants nord-europeus A la Catalunya Nord és present entre els 100 i els 2000 m, però només és comú a altituds mitjanes A Andorra, la Catalunya peninsular…
Els pintors de l’Empordà
Art gòtic
Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…
timó
Botànica
Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses, de la família de les labiades, amb fulles enteres i petites, i amb flors purpúries, rosades o blanquinoses, de corol·la bilabiada, generalment agrupades en inflorescències capitades.
Són plantes xeròfiles i molt aromàtiques
Música 2014
Música
Música clàssica L’Orquestra Filharmònica de Berlín va crear el seu propi segell discogràfic amb el llançament de la versió integral de les simfonies de Robert Schumann © Attila Hartwig / Berliner Philharmoniker Les noves tecnologies i les immenses possibilitats que internet ofereix com a eina de difusió musical estan transformant els hàbits de consum cultural i marquen el camí cap a un nou escenari virtual que guanya cada dia milers d’adeptes a tot el món Les principals orquestres i els teatres d’òpera, a més de crear els seus propis segells discogràfics per a…
plantatge

Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…
cistàcies
Botànica
Família de parietals integrada per vuit gèneres que apleguen unes 200 espècies de mates, arbusts i herbes pròpies sobretot de la regió mediterrània, on moltes espècies fan un paper important en diverses comunitats vegetals.
Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus estepa…
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa Anchusa…
Albert Manent i Segimon
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
art sard
Art
Art desenvolupat a Sardenya.
A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La contribució pictòrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina