Baldriga cendrosa

La baldriga cendrosa (Calonectris [= Procellaria] diomedea) es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí (Puffinus puffinus), pel fet d’ésser més grossa (ateny 45 cm) i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu.

L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat. Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt més escassa a la meitat nord. Al País Valencià hom la pot veure en el decurs de tot l’any, si bé molt més rarament a l’hivern. Potser l’existència d’una petita colònia de cria als Columbrets i una proximitat més gran a les colònies de les Balears hi influeixin.

A les Illes, existeix una població reproductora important i se’n poden veure durant tot l’any, àdhuc a l’hivern, època en la qual són molt més escassos i difícils de veure, possiblement perquè no s’apropen tant a terra i adquireixen hàbits més pelàgics. Per aquesta raó no és fàcil de veure baldrigues cendroses des de la costa, llevat de l’època de cria o quan es traslladen i es veuen obligades a passar enfront d’un cap o sortint del litoral; és aleshores quan es pot observar un gran nombre d’ocells, que a vegades arriben a milers, en determinats punts de les Illes. Mar endins, enfront de les costes peninsulars, semblen preferir el límit de la plataforma continental, on l’aliment és abundós, i són molt atretes per les embarcacions de pesca.

Àrea de nidificació de la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

Si bé durant l’època de cria se’n poden veure a qualsevol punt del litoral, la reproducció la duen a terme solament als Columbrets i a les Balears, on es troben les colònies més nombroses; es localitzen a Menorca, Mallorca, sa Dragonera, Cabrera, les Pitiüses i altres illots més petits. El volum de la població es desconeix, encara que ha estat mencionada una suposada xifra aproximativa de 5000 a 10 000 parelles, que ara per ara sembla exagerada: a l’arxipèlag de Cabrera es van censar 304 parelles l’any 1974, 164 l’any 1975 i 161 el 1976, i hom suposa que aquests ocells estan sotmesos a fluctuacions poblacionals periòdiques; el fet que existeixi un contingent important d’ocells no reproductors pot influir-hi. Als Columbrets s’estimaren entre 100 i 200 parelles.

La baldriga cendrosa diposita un únic ou cap a mitjan maig, que eclosiona el juliol; el poll no volarà fins a mitjan octubre, per terme mitjà. Nien en petites illes o illots rocosos o espadats, si bé també ho fan en penya-segats marins; ocupen tota mena d’orificis i coves, i s’instal·len sota pedres o a recer d’arbusts o mates; si l’espai és suficient, en una mateixa cova o orifici poden niar diverses parelles.

Encara que un nombre indeterminat d’individus hiverna a les zones de la Mediterrània, la gran majoria dels ocells indígenes migren cap a l’Atlàntic, travessant l’estret de Gibraltar, l’octubre i el novembre; el retorn cap a les àrees de cria té lloc cap al final del febrer i, principalment, el març.