La baldriga cendrosa (Calonectris [= Procellaria] diomedea) es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí (Puffinus puffinus), pel fet d’ésser més grossa (ateny 45 cm) i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu.
L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat. Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt més escassa a la meitat nord. Al País Valencià hom la pot veure en el decurs de tot l’any, si bé molt més rarament a l’hivern. Potser l’existència d’una petita colònia de cria als Columbrets i una proximitat més gran a les colònies de les Balears hi influeixin.
A les Illes, existeix una població reproductora important i se’n poden veure durant tot l’any, àdhuc a l’hivern, època en la qual són molt més escassos i difícils de veure, possiblement perquè no s’apropen tant a terra i adquireixen hàbits més pelàgics. Per aquesta raó no és fàcil de veure baldrigues cendroses des de la costa, llevat de l’època de cria o quan es traslladen i es veuen obligades a passar enfront d’un cap o sortint del litoral; és aleshores quan es pot observar un gran nombre d’ocells, que a vegades arriben a milers, en determinats punts de les Illes. Mar endins, enfront de les costes peninsulars, semblen preferir el límit de la plataforma continental, on l’aliment és abundós, i són molt atretes per les embarcacions de pesca.
Maber, original dels autors.
Si bé durant l’època de cria se’n poden veure a qualsevol punt del litoral, la reproducció la duen a terme solament als Columbrets i a les Balears, on es troben les colònies més nombroses; es localitzen a Menorca, Mallorca, sa Dragonera, Cabrera, les Pitiüses i altres illots més petits. El volum de la població es desconeix, encara que ha estat mencionada una suposada xifra aproximativa de 5000 a 10 000 parelles, que ara per ara sembla exagerada: a l’arxipèlag de Cabrera es van censar 304 parelles l’any 1974, 164 l’any 1975 i 161 el 1976, i hom suposa que aquests ocells estan sotmesos a fluctuacions poblacionals periòdiques; el fet que existeixi un contingent important d’ocells no reproductors pot influir-hi. Als Columbrets s’estimaren entre 100 i 200 parelles.
La baldriga cendrosa diposita un únic ou cap a mitjan maig, que eclosiona el juliol; el poll no volarà fins a mitjan octubre, per terme mitjà. Nien en petites illes o illots rocosos o espadats, si bé també ho fan en penya-segats marins; ocupen tota mena d’orificis i coves, i s’instal·len sota pedres o a recer d’arbusts o mates; si l’espai és suficient, en una mateixa cova o orifici poden niar diverses parelles.
Encara que un nombre indeterminat d’individus hiverna a les zones de la Mediterrània, la gran majoria dels ocells indígenes migren cap a l’Atlàntic, travessant l’estret de Gibraltar, l’octubre i el novembre; el retorn cap a les àrees de cria té lloc cap al final del febrer i, principalment, el març.