Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
Front d’Alliberament de Catalunya
Partit polític
Organització armada independentista nascuda el 1969, formada per persones dels grups de Josep M. Batista i Roca del Consell Nacional de Catalunya i de les Joventuts Obreres d’Estat Català.
Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya…
L’exèrcit iraquià entra a Mossul
Forces de l’exèrcit iraquià i milícies kurdes assistides per l’aviació dels Estats Units entren a Mossul en la darrera etapa d’una ofensiva que va començar el 17 d’octubre Mossul és la segona ciutat del país, i va ser ocupada per l’anomenat Estat Islàmic EI al juny del 2014 Tot i que els efectius dels atacants són uns 100000 i els militants islamistes tan sols uns 5000, un mes després de l’assalt els combats, que es lliuren carrer a carrer, continuen La pèrdua de Mossul significaria per a l’EI la derrota gairebé definitiva del control del territori iraquià La batalla a la ciutat…
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de…
Unió Sindical Obrera
Sindicat obrer, fundat clandestinament a Astúries el 1960 amb motiu de la conflictivitat laboral a les mines asturianes.
Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana JOC, GOAC, l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional Inicialment collaborà amb Comissions Obreres, que abandonà pels volts del 1968, en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT El 1974 fou reconeguda per l’OIT De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya Congrés i de la Federació de Partits…
Moviment Socialista de Catalunya
Política
Partit polític fundat simultàniament a Tolosa, Mèxic i Catalunya (clandestí) pel gener del 1945.
S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu L’òrgan del partit fou Endavant 1945-68, editat a França i dirigit per Josep Pallach El 1968, per raons conjunturals i ideològiques, el moviment es…
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Política
Organització política del Principat de Catalunya creada el 1982, a partir de l’escissió del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Reivindica la tradició comunista clàssica i aplega bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada En fou primer president Pere Ardiaca , i secretari general, Joan Ramos El 1987 ingressà a la federació Iniciativa per Catalunya , però el 1989, després d’un intent de revitalitzar el PSUC, se n'escindí Arran dels mals resultats electorals en la seva etapa en solitari, el 1993 es reintegrà a IC fins el 1997, any que participà en la fundació d’ Esquerra Unida i Alternativa , de la qual constitueix el membre principal Dins d'aquesta formació ha obtingut representants…
Heberto Padilla
Literatura
Escriptor cubà.
Un dels noms més importants de l’anomenada Generación del 50 Compromès, d’entrada, amb la Revolució Cubana impulsada per Fidel Castro, formà part de l’equip de redacció d’algunes de les publicacions culturals militants com Granma i Lunes de Revolución Manifestà la mateixa militància en els primers llibres de poemes Las rosas audaces 1958, El justo tiempo humano 1962 i La hora 1964 A partir de Fuera del juego 1968 començà a mostrar-se crític amb la trajectòria de la revolució a Cuba, fet que el dugué a la presó per dissident Incidí en les mateixes crítiques en els llibres de…
Antoni Villalonga i Pérez
Història
Política
Dirigent republicà federal.
Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i…
Movimiento Ibérico de Liberación
Partit polític
Grup constituït a Barcelona al desembre de 1971 per l’Equip Teòric i l’Equip Exterior dels Grupos Obreros Autónomos, integrats per joves estudiants.
Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants…
Action Directe
Grup revolucionari francès d’extrema esquerra.
Té els seus orígens en diversos grups sorgits a partir del moviment del fets de Maig , entre els quals els Groupes d’Action Révolutionnaire Internationaliste GARI, creats el 1974, que collaboraren amb el Movimiento Ibérico de Liberación Autoqualificada de “comunista llibertària”, Action Directe fou fundada el 1977, i el 1979 s’organitzà en “guerrilla urbana” Adduint la lluita antiimperialista, els seus militants cometeren una cinquantena d’atemptats terroristes en empreses, organitzacions patronals, establiments comercials, seus governamentals i de l’exèrcit, delegacions del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina