Resultats de la cerca

Després d’aprendre piano, composició i teoria musical amb L Schrattenholtz, estudià història de l’art i musicologia a la Universitat de Berlín, on es doctorà el 1904 El 1919 fou nomenat director de la Collecció Estatal d’Instruments Antics de Berlín, i exercí de docent a la Staatliche Hochschule für Musik, a l’Akademie für Kirchen und Schulmusik i a la universitat de la mateixa ciutat En perdre els càrrecs públics per la política antisemita de l’Alemanya hitleriana, el 1933 es desplaçà a París, on treballà al Museu del Trocadero avui, Museu de l’Home i impartí cursos a la Sorbona El 1934…

Vida Es formà musicalment al Conservatori del Liceu, i el 1976 obtingué els títols de professora de música i de piano Parallelament estudià art a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1977, estudis que complementà formant-se com a investigadora a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC 1975-78 i 1984 El mateix 1977, la seva tesi doctoral, La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336-1432 rebé el Premi Nacional de Musicologia Gràcies a la beca Alexander von Humboldt, amplià la seva formació a la Universitat de Göttingen sota la…

Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M de Falla a Madrid i de M Ravel a París Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya Fou crític musical 1918-36 i secretari 1915-22 del diari El Sol  i fundador de la Sociedad Nacional de Música 1915 Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’artistes que tenia entre els seus…

Deixeble de Max Bruch i de Maurice Ravel És el representant del nacionalisme musical a Anglaterra El seu estil, neomodal, s’inspira en els cants folklòrics anglesos, en els madrigals elisabetians i en Purcell Es dedicà també a la pedagogia musical i a la musicologia Entre les seves obres cal destacar A Sea Symphony 1910, Hugh the Drover 1924, The Poisoned Kiss 1936, Ephitalamion 1953 i Hodie 1954

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André Marchal orgue i…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la…

Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà retablos , on…

Nomenat professor de musicologia de la Universitat de Dartmouth New Hampshire, fundà el 1970 el Collegium Musicum per a interpretar música antiga amb criteris d’època El 1972 s’installà a Londres i el 1975 formà part del Concerto Vocale amb René Jacobs Gran especialista en la música barroca francesa i anglesa, fundà el 1979 Les Arts Florissants, grup amb qui realitzà nombroses gravacions d’òperes i oratoris de Rameau, Mozart i Händel

Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en…