Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
Els rànids: granotes típiques
Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora posterior i…
mosca de l’api

Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics
tòtil
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, d’uns 5 cm de longitud, amb la pell verrucosa, el cap deprimit i les potes curtes.
Habita sota les pedres i vora corrents d’aigua Fa la posta a terra, el mascle agafa els ous amb la base de les potes posteriors i els hi porta durant tres setmanes fins a la desclosa dels cap-grossos, que surten quan es banya És comú als Països Catalans
formació de Tremp
Paleontologia
Unitat litoestratigràfica constituïda per dipòsits continentals que daten del Maastrichtià al Paleocè inicial.
També coneguda com a Garumnià, la Formació Tremp es troba exposada al sud dels Pirineus i assoleix una màxima potencia de 800 m a la Conca de Tremp És ben coneguda pel seu registre fòssil, que inclou icnites, ous i ossos de dinosaure sauròpodes, hadrosaures i altres ornitòpodes, teròpodes i anquilosaures
monstre de Gila

Monstre de Gila
© Fototeca.cat - Corel
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels helodermàtids, que ateny 60 cm, té formes arrodonides i és de color negre amb taques de color de taronja groguenc.
Constitueix, juntament amb l’espècie Hhorridum , l’únic gènere de saures verinosos S'alimenta d’ous de rèptils i ocells i de petits rèptils És de costums nocturns i a l’època de màxima calor cau en letargia Habita a les zones àrides de vegetació xeròfila d’Arizona, Utah i Nou Mèxic
semiconserva
Alimentació
Producte alimentari estabilitzat per un temps limitat, mitjançant un tractament adient i envasat en recipients impermeables a l’aigua a pressió normal.
La seva estabilitat pot ésser prolongada si hom el guarda refrigerat Les semiconserves solen ésser de peix sencer o en filets i ous de peixos caviars i similars El condicionament inadequat, a vegades en ésser confosos amb veritables conserves, pot ésser causa d’intoxicacions Són semiconserves la llet pasteuritzada i molts plats preparats
meloids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters formada per individus de mida gran i aspecte variable, amb èlitres molt curts i tous.
Presenten una hipermetamorfosi en llur desenvolupament en moltes espècies les larves són paràsites d’himenòpters mellífers i es fan transportar pels hostes fins a una cella plena de mel, de la qual s’alimenten, i àdhuc arriben a menjar-se els ous dels hostes parasitats L’espècie més coneguda és la cuca verinosa
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
pipa de Surinam

Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud
migas

Migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina