Resultats de la cerca

Jacob Gerritsz Dordrecht ~1594 — 1652, deixeble de Bloemaert, conreà el retrat i el paisatge El seu germà Benjamin Gerritsz Dordrecht 1612 — 1652 excellí en el retrat i en les composicions religioses Destaca, sobre tots, Albert Dordrecht 1620 — 1691, fill de Jacob Gerritsz format pel seu pare i per Van Goyen, conreà les marines, les natures mortes i els interiors i excellí en el paisatge El seu estil, que rebé influències dels paisatgistes holandesos i dels italianistes d’Utrecht, uní a la lluminositat l’expressió i la plasmació de la realitat Sortida d’un jove…

Si algun lloc al món resumeix i expressa amb la màxima fidelitat la quinta essència del paisatge mediterrani, és la terra de Siena Llum, color, relleu, vegetació, poblament humà, usos del sòl, tot sembla tenir el punt just d’equilibri entre contenció i exageració, que el tòpic consagra com a característica cabdal del món mediterrani Així ho copsà, fa més de sis segles, la percepció genial i l’habilitat pictòrica del primer mestre europeu de la pintura de paisatge, Ambrogio Lorenzetti, en els meravellosos frescos de la sala de la Pau del Palazzo Pubblico de Siena…

Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX

Fou presentat l’abril del 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què Sunyer es consagrà com el gran pintor del Noucentisme És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment placidesa, bucolisme i ingenuisme Joan Maragall a Museum hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista” Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge” Adquirit per Francesc Cambó,…

Resident a l’estat de Colorado, s’ha especialitzat en la fotografia del paisatge i de viatges Ha viatjat pels cinc continents, especialment a zones de muntanya, captant instantànies deixant-se sorprendre per les circumstàncies del moment, que és com creu que les seves fotografies adquireixen una marca personal genuïna El seu treball ha estat exposat a galeries d’art arreu dels Estats Units d’Amèrica i publicat en les revistes de fotografia més prestigioses A més, organitza viatges fotogràfics arreu del món És guanyador del Grand Prize in the Outdoor Photographer/Canon “Iconic 100…

Deixeble de GDavid, fou el primer artista flamenc que convertí el paisatge en protagonista principal del quadre, malgrat que continuà la tradició de collocar un tema religiós o mitològic en primer terme, sovint pintat per altres artistes, entre ells el seu amic QMetsys És autor, entre altres obres, del Martiri de Santa Caterina Kunsthistorisches Museum, Viena, de La fugida a Egipte Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers i del Pas de la llacuna Estígia Museo del Prado, Madrid, el paisatge de les quals, sempre de to fantasiós malgrat la inclusió d’elements…

Llicenciada el 1971 a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona , es doctorà el 1987 El 1971 s’incorporà a l’equip de Ricard Pié, amb el qual collaborà en projectes urbanístics i d’ordenació del territori i del paisatge, i sobre aquests temes publicà diversos treballs Organitzà cursos sobre paisatgisme —disciplina arquitectònica consistent en l’harmonització de construccions humanes, com edificis, infrastructures, etc, amb el medi físic on se situen— i en la qual fou un dels principals impulsors a Catalunya, especialment des del 1994, que es féu càrrec del Màster de…

Estudià a Llotja amb Josep Flaugier Durant la guerra del Francès s’establí a Vilanova i la Geltrú, on decorà mansions de patricis Havent tornat a Barcelona, la societat d’accionistes del Teatre Principal li confià la direcció de les decoracions i maquinària del local, per al qual també pintà el teló Durant l’epidèmia de febre groga 1821 es refugià a Manlleu Osona i pintà decoracions per al teatre de Torelló Hom el considera un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya, però el seu conegut paisatge Pastoral Museu d’Art Modern de Barcelona té encara força reminiscències…

També rep el nom de jardí de paisatge