Resultats de la cerca
Es mostren 888 resultats
Els Alts Forns de Catalunya, a l'Hospitalet
La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat La Ferreria…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
ingressiu | ingressiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’aspecte que presenta l’acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior.
S'oposa a l’aspecte terminatiu
cubella
Recipient situat al punt més baix del sòl del cup i dins el qual va a parar el vi per un forat i una aixeta.
ballesta

ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la…
Etiòpia 2010
Estat
L’economia d’Etiòpia va mantenir un elevat creixement plantació de cafè © Cooperative Coffees En les eleccions legislatives i regionals celebrades al maig, el partit en el poder, el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop EPRDF, i els seus aliats van arrasar en aconseguir el 99% dels vots En les legislatives, l’EPRDF, del primer ministre Meles Zenawi, va obtenir 499 escons dels 547 que hi havia en joc L’oposició tan sols va aconseguir dos diputats un per a la coalició Medrek, que agrupa vuit formacions, i un altre per a un candidat independent La resta dels escons van anar a …
Eslovènia 2009
Estat
Finalment, a principis d'any, Eslovènia va ratificar l'adhesió de Croàciaa l'OTAN, una incorporació que havia bloquejat, igual com les negociacions d'adhesió a la UE, per la disputa territorial que enfronta tots dos països pels límits marítims de la badia de Piran Mentre que Croàcia considera que els límits marítims s'han d'establir al mig de la badia, Eslovènia, amb una línia de costa menor que la del seu veí croat, reclama que les fronteres marítimes no limitin el seu accés directe a l'Adriàtica L'acord d'arbitratge entre ambdós països es va firmar a Estocolm a principis de novembre El gest…
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son…
encomanar
Indústria tèxtil
Fer acompanyar, en la màquina de parar, un fil trencat per un dels del seu costat quan hom no pot trobar el cap del fil trencat.
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb l’absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes J M Masagué L’esglesiola de Sant Pere i Sant Feliu és la parroquial de la petita i dispersa població de Gallifa, del terme judicial de Terrassa, situada al fons d’una vall, entre la serra del Castell i els cingles del massís de Sant Sadurní, a mig camí entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines Es dreça dalt d’un petit replà format per les depressions de dos torrentets, a recés del turó de Malgrau A llevant, davant del portal, hi ha una petita esplanada sota de la qual hi ha el mas el Racó, conegut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina