Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
La Conca de l’Ebre
La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…
Els plecòpters: perles i afins
Característiques de grup Perla o plecòpter adult de l’espècie Perla marginata Noteu la manera de plegar les ales, tapant completament l’abdomen, que caracteritza els adults dels plecòpters Hom els pot veure parats a la vegetació, de vegades bastant lluny de l’aigua Tony Tilford/lndex Els plecòpters són el grup d’insectes neòpters més antic que existeix a l’actualitat Diferentment de tota la resta de polimeòpters, són insectes de desenvolupament hemimetàbol, amb tres fases ben diferenciades ou, nimfa i imago o adult El nom de perla, denominació vulgar amb què se’ls coneix, correspon…
Vilanant
El Carrer Major de Vilanant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, a l’esquerra del riu Manol.
Situació i presentació El municipi de Vilanant, d’una extensió de 16,88 km 2 , és a ponent de la ciutat de Figueres, al sector accidentat per les serres, de no gaire elevació, que formen els darrers contraforts pirinencs la serra de l’Illa 252 m, a septentrió, al límit amb els municipis de Cistella, Terrades i Llers, i la serra de Coll de Jou 179 m a ponent, divisòria amb Cistella És drenat, a l’extrem meridional, pel Manol, en part límit amb Navata, i al NE pel Rissec, el seu afluent La part meridional del terme, entre ambdós rius, és la menys accidentada, i hom hi pot dedicar al conreu…
Maçanet de Cabrenys

Edifici de la Unió Maçanetenca, a Maçanet de Cabreys (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km 2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga SW i S i Darnius i la Vajol E, i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners, Montalbà de…
Jaume Massó i Torrents
Jaume Massó i Torrents en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Literatura
Excursionisme
Editor, erudit i escriptor.
Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…
, , , ,
Vila medieval de Ceret
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, on es reconeix en el traçat urbanístic la cellera primitiva, al voltant de la parròquia de Sant Pere, i la segona expansió urbanística, vers el sud, que probablement correspon al segle XIII ECSA - Camara JP Joffre La vila de Ceret, capital del Vallespir, és situada a la riba dreta del riu Tec, al centre del baix Vallespir Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Hom arriba a Ceret per la N-115 del Voló al coll d’Ares o per la D-618 del Voló a Ceret, per la riba dreta del Tec Ceret és a 7 km del Voló, per la primera, i a 8,…
Els historiadors musulmans i la història de Catalunya
Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…
Quan, com?
Per on començar una història de Catalunya Quines han de ser les fronteres espacials d’aquest subjecte històric Catalunya és un poble o un territori Aquests interrogants adquireixen sentit només si creiem que Catalunya és una comunitat, que s’ha anat formant i transformant històricament, i amb aquesta evolució ha anat creant i modelant l’espai de la seva convivència, fonent-se poble i territori Qüestionaments com aquests permeten que el viatge de l’historiador no sigui només unidireccional d’avui cap ahir, carregat de presentisme, sinó que emprengui les dues direccions també d’ahir cap avui,…
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina