Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
Bernhard Häring
Cristianisme
Teòleg moralista alemany.
Membre de la congregació dels redemptoristes, fou ordenat de capellà el 1937 Participà com a soldat sanitari al front de Rússia durant la Segona Guerra Mundial Després de la guerra es doctorà en teologia a la Universitat de Tübingen i, a partir del 1949, es dedicà a l’estudi i a la docència universitària en el camp de la moral Subratllà la perspectiva bíblica de la moral sobre la idea de la imitació de Crist La seva obra central, Das Gesetz Christi ‘La llei de Crist’, 1954, fou ampliada i refosa en les seves últimes edicions amb el títol Llibertat i fidelitat en Crist També publicà Ausweglos…
Mans Unides
Organització no governamental fundada el 1960 i vinculada a l’Església catòlica.
Té l’origen en el manifest de l’organització catòlica UMOF Unió Mundial d’Organitzacions Femenines, que el 1955 publicà un manifest per a erradicar la fam al món, al qual s’adheriren el 1959 les dones d' Acció Catòlica a l’Estat espanyol Creada l’any següent, el 1961 féu la primera collecta, que el 1970 passà a ser duta a terme a totes les parròquies de l’Estat El 1973 s’independitzà d’Acció Catòlica i adoptà el nom actual Actualment les seves activitats es divideixen en cinc branques agrícola, educativa, sanitària, de promoció social i de promoció de la dona Ha dut a terme, a més, campanyes…
Josep Torras i Rodergas

Josep Torras i Rodergas
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Format al seminari de Vic i al monestir de Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector…
Joan Piris i Frigola

Joan Piris i Frigola
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia pel Seminari Metropolità de València 1963, en pedagogia pel Pontífic Ateneu Salesià de Roma 1968 i en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, fou ordenat de sacerdot l’any 1963 Vicari de la parròquia de Sant Ferran Rei de València el 1968, entre el 1979 i el 1984 fou delegat episcopal de Pastoral Familiar a la mateixa ciutat i director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal 1981-84, i entre el 1988 i el 1996 fou vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità de València, on des del 1996 al…
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1853-79).
Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…
Teresa Losada Campo
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Activista social i arabista.
Franciscana Missionera de Maria resident a Sant Vicenç dels Horts, es doctorà en filologia semítica per la Universitat de Barcelona Especialitzada en la cultura àrab i en l’islam, amplià estudis a la Universitat de la Sorbona de París, on obtingué el certificat d’àrab literari Entre els anys 1970 i 1977 fou adjunta a la càtedra d’àrab i professora de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona Parallelament, des dels anys seixanta desenvolupà l’associació Bayt al-Thaqafa ‘Casa de la Cultura’, de la qual fou directora, consolidada a partir del 1974 Amb seu a Barcelona i a Sant…
Francesc Tàpies i Torres
Música
Compositor, organista i mestre de capella català.
Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari…
Cassià Just i Riba

Cassià Just i Riba
© Fototeca.cat-G.Serra
Cristianisme
Abat de Montserrat (1966-1989), de nom Joan.
Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet…
,
infal·libilitat
Cristianisme
Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.
La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció contra la reforma…
Julián Marías Aguilera
Filosofia
Filòsof castellà.
Llicenciat el 1936, fou mobilitzat en el bàndol republicà i, en acabar la Guerra Civil tingué algunes dificultats amb les autoritats franquistes 1942 Professor a Madrid i als EUA, desenvolupà, a la llum de la filosofia de la raó vital, molts dels temes encetats pel seu mestre Ortega y Gasset, amb el qual fundà l’Instituto de Humanidades, de Madrid 1948 És autor d’una Historia de la filosofía 1941 de gran difusió a l’Estat espanyol, i d’altres obres, com Miguel de Unamuno 1943, Introducción a la filosofía 1947, Antropología metafísica 1970 i Imagen de la vida humana 1971 El 1965 publicà a El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina