Resultats de la cerca

La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709

Mestre en teologia Mercedari, professà a València el 1650 Fou catedràtic de la Universitat de Tarragona Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalanoaragonesa, sobre el qual escriví tres allegats, dos dels quals foren impresos 1678 És autor també de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi , de La Biblia parva de San Pedro Pascual , traduïda i comentada, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María , publicat pòstumament 1728

El seu fill Grimaldo Canella mort el 1184 també exercí aquest càrrec 1162, 1170 i 1184 i fou pare d’ Oberto Grimaldi mort el 1252, el qual fou comissari de Gènova per la pau amb Pisa el 1188 i tingué quatre fills Ingo Grimaldi originà tres línies la dels ducs d’Èboli, prínceps de Salern i marquesos i comtes de Sola, la dels senyors d’Antíbol, barons de Canhas i marquesos de Corbons, extingida al segle XIX, i la dels marquesos Grimaldi, radicada a Gènova i que obtingué aquest títol de l’emperador Carles V el 1529 i es fixà a Anglaterra al segle XVII amb Alessandro Grimaldi , mort…

El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí…

Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i…

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Fill d’Enric de Saxònia Fins a la batalla de Muhlberg maig del 1547 lluità al costat de Carles V, per tal d’aconseguir l’electorat juny del 1547, però després s’uní a la lliga de Königsberg 1550 i signà, juntament amb els prínceps protestants, el tractat de Chambord, el 1552, amb Enric II de França, desvinculant-se de Carles V S'apoderà del pas d’Ehrenberg i provocà la fugida d’Innsbruck de l’emperador pel maig d’aquell mateix any, i el mes següent signà amb l’emperador la dieta de Passau

Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir 1630-93, en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir 1673-1723, el 1710 Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti 1711 emigrà a Rússia, on fou canceller imperial És notable la seva obra d’historiador Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae 1716, traduïda a l’anglès el 1734 i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia El seu fill Antíoc Cantemir 1708-44 fou diplomàtic i escriptor

Es formà a Munic i a Roma, on publicà Psalmodia vespertina 1674 Fou nomenat organista de la cort de Baviera el 1675 i director de la música l’any 1681 Ordenat de sacerdot 1680, actuà com a ambaixador en diferents corts europees i gràcies a la seva activitat diplomàtica els prínceps de Brunsvic obtingueren la dignitat d’electors Les seves setze òperes 1681-1709, estrenades amb èxit, aconseguiren una meravellosa síntesi entre elements musicals francesos i italians Edità la collecció Duetti da camera 1683, cèlebre durant el s XVIII

Fou gramàtic a l’escola de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí Nomenat patriarca d’Aquileia per l’emperador, n'obtingué privilegis per a la seva seu Participà en la lluita contra l' adopcionisme i deixà un Libellus sacrosyllabus contra Elipandum Elipand de Toledo , tres llibres Contra Felicem Fèlix d'Urgell i un Liber exhortatorius , com un espill de prínceps per al marcgravi Eric del Friül Intervingué segurament en la introducció del filioque en el Credo Excellí com a missioner dels àvars La seva festa se celebra el 9 de febrer