Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Xile 2013
Estat
Un any més el ritme de les exportacions es va moderar a causa de la baixada de la demanda internacional de productes primaris, especialment la provinent dels països europeus, i a la vegada també es va notar un dinamisme comprador més baix de la Xina Amb aquests antecedents, el creixement econòmic es va reduir sensiblement en comparació amb l’any anterior, encara que gràcies a la dinàmica expansiva del consum intern es va aconseguir mantenir una pujada del 4% en el PIB La construcció pública i privada, junt amb el sector immobiliari, va seguir la tendència a l’alça, igual que les…
Emili Vilanova i March

Emili Vilanova i March
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris…
,
plàncton
Ecologia
Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…
monitor
Electrònica i informàtica
Aparell per a visualitzar imatges per mitjà d’una pantalla, emprat especialment en TV o en els ordinadors.
Els monitors poden ésser monocroms o de color Correntment es basen en un tub de raigs catòdics TRC, amb deflexió electromagnètica i control de la lluminositat del feix electrònic En els de color, el tub té tres canons electrònics en línia i hi ha un control de la intensitat lluminosa de cada canó per separat Aquests tres canons corresponen als tres colors primaris vermell R, verd G i blau B Si el monitor permet les tres entrades individuals exteriorment es tracta d’un monitor del tipus RGB, més utilitzat en informàtica que en TV Els monitors per a ordinadors són anàlegs als de TV…
Agustí d’Arquers i Jover
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Cursà els estudis primaris a Cocentaina i l’any 1749 entrà al convent de la Mercè d’Elx, on estudià arts i teologia Primer lector de filosofia i, després, de teologia, arribà l’any 1786 a Maestro de Número en Sagrada Teologia Exercí diversos càrrecs entre els mercedaris, fins que l’any 1796 fou nomenat provincial de València El seu contacte amb els arxius fou primerenc ja que vers el 1757 començà a recollir dades per a una història de Cocentaina, que mai no arribà a concloure Però fruit d’aquesta vocació per la història, el 1778 se li encarregà la classificació de l’arxiu de la…
Miquel Joan Cabré i Aguiló
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y…
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos sexuals com la…
El Gènesi: un mite d'origen
Llibre sagrat de jueus i cristians, venerat igualment pels musulmans com un dels seus llibres sants, la Bíblia s’obre amb el llibre del Gènesi, que conté els mites d’origen del poble jueu La tradició jueva i la cristiana primitiva atribueix a Moisès l’autoria del Gènesi, juntament amb la dels altres quatre llibres de la Torà Pentateuc en la tradició cristiana l’exegesi moderna, però, tant jueva com cristiana, ho ha desmentit El llibre és, en realitat, una refosa de mites d’origen i tradicions llegendàries anteriors del poble jueu, que pot ser datada en els segles VI i V aC És remarcable la…
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina