Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
aranya
Aranya de cap negre (a sota)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.
Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla…
Jaume Galobardes
Historiografia catalana
Dietarista, pagès i tractant de vins.
És autor d’un llibre de memòries que començà a escriure l’any 1817, tot i que fa referència a esdeveniments anteriors com els motins del pa del 1789, la Gran Guerra, la vinguda de Carles IV a Barcelona l’any 1802 o la guerra del Francès Home de profundes conviccions religioses i de tarannà conservador, es mostra, però, com un fervent partidari de la reina Isabel II i enemic dels carlins per llurs excessos Les seves anotacions, encara que intermitents cronològicament, relaten, d’una banda, esdeveniments generals com la crema de convents i l’exclaustració de la dècada del 1830, la…
Els triquiúrids: sabres
Triquiúrids de la mar catalana 1 sabre cuafí Trichiurus lepturus , i 2 sabre ver T caudatus Tots dos són hàbils depredadors i viuen en aigües profundes, si bé no són gaire abundants Juan A Moreno i Román Montull Els peixos d’aquesta família tenen el cos extremament allargat i molt comprimit, amb aspecte de cinta, sense escates i amb la línia lateral simple El cap és llarg i acabat en un rostre més o menys punxegut, una boca gran i no protràctil però amb una mandíbula inferior molt prominent i generalment dotada d’un apèndix dèrmic a l’extrem anterior de cada maxillar Les dents…
altiplà

Altiplà de Colorado (Estats Units)
© Fototeca.cat - Corel
Geomorfologia
Elevació del terreny amb una superfície més o menys plana, a vegades limitada per una o més cingleres i solcada per valls encaixades i profundes.
Gorno-Badakhšan
Divisió administrativa
República autònoma del Tadjikistan.
La capital és Khorog 11 800 h 1991 Limitada a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima de la part occidental és moderadament continental temperatura mitjana de gener de -7,8°C, i de juliol de 22,2°C l’oriental és més freda i seca mitjana de gener de -19,6°C, i de juliol de 13°C Els rius de la part occidental, el P'andž i els seus afluents, són més cabalosos que els de la part…
antinuclear
Ecologia
Dit de tot el que es relaciona amb la defensa o protecció contra els efectes de les radiacions nuclears.
Les mesures de protecció contra l’explosió d’un giny nuclear que només tenen eficàcia fora del centre d’explosió poden ésser individuals o collectives La protecció collectiva comprèn des de la construcció de refugis antiatòmics, semblants als refugis clàssics, però especialment equipats per tal de resistir la calor, l’ona expansiva i la infiltració de pols i boires radioactives, fins a trinxeres profundes i estretes cobertes amb materials aïllants La protecció individual consisteix a resguardar el cos, especialment de la pols radioactiva, amb vestits i màscares especials…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes …
trilobitomorfs
Paleontologia
Subembrancament d’artròpodes fòssils, amb el cos subdividit en una part anterior (el cap), una de mitjana (el tòrax) i una de posterior (el pigidi), cadascuna de les quals és constituïda per un eix central i unes pleures laterals.
El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…
Santa Eulàlia de Bolquera
Art romànic
Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de…
La pleura
Anatomia humana
Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal , una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèllules planes Alhora, la superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana similar, la pleura visceral Entre ambdues pleures hi ha una fina pellícula de líquid, de propietats lubrificants, que permet que la pleura visceral que recobreix els pulmons llisqui sobre la pleura parietal amb els moviments respiratoris La pleura visceral forma una superfície contínua sobre els pulmons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina