Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
Calais
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, al Bolonès, França, vora el pas de Calais.
Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils fibres artificials i de productes manufacturats És el primer port francès Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval l’església gòtica de Notre-Dame segles XIV-XVI i la torre Du Guet segle XIII A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de…
Rosa Novell i Clausells
Cinematografia
Actriu.
Vida Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú 1976, Joan Brossa El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet W Shakespeare en la companyia d’Enric Majó És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988 Joan Miró, l’amic de les arts premi del FAD 1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer…
José Antonio de la Loma Hernández
Cinematografia
Director, guionista i productor.
Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…
Selecciones Capitolio
Cinematografia
Marca distribuïdora de S.
Huguet, SA, companyia fundada a Barcelona el 1920 per Sadurní Huguet i Riba Es presentà amb la primera versió d’ Els quatre genets de l’Apocalipsi The Four Horsemen of the Apocalypse , 1921, Rex Ingram, amb un desplegament publicitari insòlit, "a l’americana", model que explotà i que no trigà a ser imitat per altres firmes, atesa la seva espectacularitat i eficàcia Gràcies a aquesta publicitat i sobretot a l’encert en la selecció de títols, la marca es convertí en una garantia d’èxit i qualitat La seva primera producció de l’anomenada Serie Oro Nacional, Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo…
Josep Maria Pou i Serra

Josep Maria Pou i Serra
© Teatre Romea/David Ruano
Teatre
Actor.
Cursà estudis d’interpretació a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid Ha treballat en diverses companyies de Madrid i de Barcelona en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán La verdad sospechosa 1991, de Ruiz de Alarcón Desig 1991, de JM Benet i Jornet, o Àngels a Amèrica 1996, de Tony Kushner Posteriorment ha protagonitzat Arte 1998, de Y Reza, dirigida per JM Flotats Celobert 2003, de D Hare, en versió de F Madico El Rei Lear , de W Shakespeare, sota les ordres de C Bieito Su seguro servidor, Orson Welles , sota la…
Robert De Niro

Robert De Niro, durant el rodatge de la pel·lícula Stone
© Filmax Profesionales
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Per la seva interpretació en el film The Godfather Part II 1974 de FF Coppola, guanyà el premi Oscar d’interpretació The Raging Bull 1980 de M Scorsese, també li valgué un Oscar d’interpretació Altres films en què ha intervingut són Novecento 1975, de B Bertolucci Taxi Driver 1976 i New York, New York 1977, ambdós de M Scorsese The Deer Hunter 1978, de M Cimino Falling in Love 1984, de M Christopher The Mission 1986, de R Joffé The Untouchables 1987, de B De Palma Angel Heart 1987, d’A Parker Stanley & Iris 1990, de M Ritt We’re no Angels 1990, de N Jordan Goodfellas…
Ángela Molina Tejedor

Àngela Molina
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir…
Boreal Films
Cinematografia
Productora, galeria de filmació i laboratoris, fundats el 1914 a Barcelona per Fructuós Gelabert i l’aportació econòmica de Francesc Bech.
El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…
sikh
Història
Sikhisme
Membre de la comunitat religiosopolítica que professa el sikhisme.
Establerts originàriament al Panjab, on viuen encara la majoria, els sikhs parlen majoritàriament panjabi, bé que la llengua no és considerat el tret més definitori de la seva identitat La religió sikh i els preceptes ètics que l’acompanyen fou fundada per Nanak 1469-1538 El seu caràcter, originàriament pacifista i devocional, es convertí progressivament en guerrer, sobretot per obra del desè i últim guru Gobind Singh 1666-1708, que, en intervenir a favor d’un dels seus germans derrotats el 1658 pel musulmà Aurangzeb, provocà la persecució per part dels mogols, que els obligà a fugir del…
Marina Abramović

Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina