Resultats de la cerca

El seu component bàsic és grec, la prosodia daseia , que una vegada modificat serveix per a designar les notes que componen el tetracord bàsic de l’escala que utilitza aquest tipus de notació re2-mi2-fa2-sol2 els signes que representen les notes dels dos tetracords i mig superiors i del tetracord inferior són els mateixos que els del tetracord bàsic, però girats cap a un costat o l’altre Els signes de la notació dasiana es colloquen alineats verticalment a l’esquerra, i les síllabes del text que es canta, en línies horitzontals o trencades, a la seva dreta

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor

Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana

La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano

És el mode comú al cinquè autèntic i sisè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tritus 'tercer', perquè és el mode basat en la tercera de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de fa, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions La característica principal del mode lidi és l’interval de 4a aug format entre els seus primer i quart graus S’anomena nota vienesa l' appoggiatura de 4a aug en un acord de subdominant

Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII

Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001

En la seva infància i joventut vagabundejà tot seguint les migracions dels grangers empobrits del sud dels EUA cap a Califòrnia Les seves nombroses cançons, de caire realista i reivindicatiu, reflecteixen aquesta experiència i, en general, els aspectes més pobres dels EUA El seu repertori, molt ampli i arrelat en la tradició de la música popular nord-americana, tingué una gran importància en el renaixement folk i influí en cantants posteriors, entre els quals Bob Dylan Do-re-mi, Pastures of Plenty, Vigilante Man i Vanzetti's Letter són algunes de les seves cançons més conegudes

Professor de literatura angloamericana a la Universitat de Roma Dirigeix la revista I giorni cantati Els seus treballs se centren preferentment en la cultura popular i es basen en les línies d’investigació de la història de les mentalitats i de l’antropologia cultural —amb punts de contacte amb els treballs que en altres camps han realitzat C Ginzburg i E P Thompson— Entre les seves obres destaquen Conrad l’imperialismo imperfetto 1973, amb R Oliva, La canzone popolare in America 1977, Canzoni 1977, Bianchi e neri nella letteratura americana 1977 i Il re nascosto Saggio su…

L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant