Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
sonatina
Música
Diminutiu de sonata.
Si bé als segles XVII i XVIII s’havia utilitzat algunes vegades per a denominar la peça introductòria d’una suite , el seu ús més habitual és per a obres amb les característiques d’una sonata molt especialment per a piano, però de dimensions més reduïdes, tècnica menys exigent i, sovint, composta amb finalitats pedagògiques Naturalment la frontera entre una sonatina i una sonata no és sempre clara el fet de donar un nom o l’altre a una peça depèn del criteri del compositor o de l’editor Les tres sonates per a piano de L van Beethoven publicades l’any 1783 han aparegut en edicions modernes amb…
titanosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures sauròpodes del Cretaci superior.
Eren de dimensions relativament reduïdes per a un sauròpode entre 15 m i 20 m de llargària, però només 8 m en alguns casos El coll no era tan llarg com el d’altres sauròpodes i, per contra, la seva cua, que es mantenia erecta durant la marxa, era relativament més llarga Alguns titanosaures tenien plaques protectores al llom L’àmbit de distribució dels titanosaures al Cretaci superior estava bàsicament restringit als continents del sud de la mar de Tetis, on foren molt abundants El seu límit de distribució septentrional a Europa es troba a les conques prepirinenques A Catalunya…
Els branquiürs
Els branquiürs són crustacis molt petits, que viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis d’una manera temporal, ja que per a canviar d’hoste tenen una fase nedadora lliure Tenen el cos molt pla, cobert en gran part per un escut dorsal, del qual, posteriorment, sobresurt un plèon bilobulat i no segmentat La majoria de les espècies són exòtiques fins al punt que a tot Europa només se’n coneixen tres Morfologia Aspecte extern dels branquiürs × 6, en visió dorsal A i ventral B , i indicació de la posició dels elements morfològics següents 1 ull, 2 carena dorsal, 3 escut dorsal, 4 perèion…
escorç
Art
Representació plàstica d’una cosa, de manera que algunes de les seves dimensions apareguin considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva.
Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Conjunt de breus normes d’ús de mots, sovint reduïdes a la simple inserció del mot considerat incorrecte seguit pel correcte.
En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però sovint hom no exclou castellanismes i llatinismes Consta de dues parts, una primera part de 173 normes ordenada a partir de materials sobre lèxic valencià, i una segona de 150 normes Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497 Inicialment hom atribuí la primera part a Bernat Fenollar , ordenada pel barceloní Pere Miquel Carbonell , que hi afegí notes pròpies, mentre que la segona part era considerada obra de Jeroni Pau Posteriorment…
Altiplano
© X. Pintanel
Altiplà
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.
D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions…
grandesa
Història
Dignitat de gran d’Espanya.
Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII…
jazz-club
Música
Associació d’aficionats al jazz, anomenada també hot-club.
El nom de jazz-club s’aplica a més al local públic, generalment nocturn, on es fan actuacions de música jazz Les primeres associacions foren el Hot Club de Bèlgica i el Hot Club de França, ambdós formats el 1932 Aviat en sorgiren d’altres a Europa, com el Hot Club de Barcelona, format el 1935 i en actiu fins el 1978, o el Hot Club de Vilafranca del Penedès, format el 1935 i dissolt el 1975 Els aficionats s’agrupaven per escoltar discos nord-americans, publicaven revistes i organitzaven concerts i festivals amb músics locals i de l’Amèrica del Nord Tingueren un paper primordial…
orquidàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses…
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i, finalment, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina