Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
vi de Banyuls
Enologia
Vi dolç natural, amb denominació d’origen, produït al terme de Banyuls de la Marenda.
És obtingut a partir d’un most amb 14° d’alcohol produït per diverses varietats de raïm moscatell, garnatxa, macabeu i malvasia Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most i, quan els llevats han produït 5° d’alcohol, hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en el 10% hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre A continuació és sotmès a l’envelliment en botes de roure, que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis
Endavant
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català, editada a la ciutat de Mèxic l’any 1946.
Tenia el subtítol “Òrgan del Moviment Socialista de Catalunya, organització d’Amèrica” Es tractava d’una revista homònima del butlletí central del mateix partit publicat a França i clandestinament a Catalunya Dirigida per Àngel Estivill, contenia articles polítics Hi collaboraren Jordi Arquer, Vicenç Riera Llorca, J Roure Torrent, Miquel Ferrer, Lluís Aymamí i Baudina, Pere Foix i Joan Fronjosa, entre d’altres Es publicà a Caracas el 1972, i en aquesta edició s’informava també de la situació social de Catalunya i de l’Estat espanyol
Sant Joan i Barres
Portada d’un número de Sant Joan i Barres (1976)
© Fototeca.cat
Periodisme
Revista del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans apareguda, primer ciclostilada, el març del 1961; a partir del 1962 ja sortí impresa i amb una periodicitat trimestral.
Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència
John Crome
Pintura
Paisatgista anglès.
De formació autodidàctica, fou influït per Hobbema, Gainsborough i Constable El seu estil, que uneix la pintura holandesa del segle XVII amb el Romanticisme de Richard Wilson, donà com a resultat formal una pintura de forts constrasts de llum i ombra Fundà la Norwich Society of Artists 1803 El 1814 visità França i Bèlgica Les millors obres daten dels darrers anys de la seva vida Vista de Mousehold Heeth 1815 Victoria and Albert Museum, Londres i El roure de Poringland 1817-21 National Gallery, Londres
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
Gernika-Lumo
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, al NE de Bilbao, País Basc.
Situada a la capçalera de la ria de Gernika, és cap de partit i centre d’una rica comarca agrícola i ramadera Té indústries de metallúrgia lleugera eines, accessoris i alimentàries Antiga seu de les juntes de Biscaia, que celebraven llurs sessions a l’ermita aixecada al costat del cèlebre roure, del qual es conserven encara les restes i al peu del qual eren jurats els furs de Biscaia La ciutat fou destruïda en gran part, el 26 d’abril de 1937, pel bombardeig dut a terme per la legió Còndor
Ignasi Soler i Escofet
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i comediògraf.
Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925
Xut!
Portada del número 1 de la revista Xut! de l’any 1922
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’humorisme esportiu publicada setmanalment a Barcelona del 23 de novembre de 1922 al 14 de juliol de 1936.
Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva