Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
Estatut Interior de Catalunya
Dret català
Conjunt de lleis que desenvolupen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i estructuren les institucions fonamentals de l’autogovern català.
Rep el mateix nom de la llei de 1933 Comprèn la llei del Parlament, del President i del Consell Executiu aprovada pel març del 1982, la llei del Consell Consultiu aprovada pel febrer del 1981, la llei del Síndic de Greuges aprovada pel febrer del 1984, i la de la Sindicatura de Comptes aprovada pel febrer del 1984 En el Parlament els diputats, que poden oscillar entre cent i cent cinquanta en l’actualitat són cent trenta-cinc, s’ajunten en grups de més de cinc però hom hi creà la figura del diputat no adscrit, en comptes del grup mixt La Mesa i el seu President, òrgan collectiu…
Rafael Ribó i Massó

Rafael Ribó i Massó
© Sindic.cat
Història
Política
Polític, advocat i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la Universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en ciències polítiques, econòmiques i comercials amb la tesi El concepte de cultura política Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York Professor titular de ciència política i l’administració, exercí la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research Membre de l’Assemblea d’Intellectuals i de l’…
Guillem Oliver i Salvà
Economia
Història
Home d’empresa i polític.
De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…
,
Antoni Morell i Mora
Literatura catalana
Escriptor i advocat.
Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil…
,
Josep Maria Bonilla i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Història
Literatura
Periodisme
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…
,
Francesc de Solsona, canonge de Lleida (1527-1530)
El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…
Alimentació 2013
Alimentació
La lluita contra el malbaratament alimentari La lluita contra el malbaratament alimentari va intentar reduir els 35 kg d’aliments per habitant i any que es llencen a Catalunya © Fototecacat / Richard Villalon / Fotoliacom Les organitzacions no governamentals ONG han fet uns estudis en què determinen que a Catalunya hi ha 1,6 milions de persones en risc de pobresa el 21,9% de la població i a l’Estat espanyol, 11,5 milions En aquest marc, els aliments esdevenen valuosos i caldria gestionar-los i consumir-los amb molta cura i responsabilitat Per això, els darrers temps, hi ha moltes entitats i…
Lluís Casassas i Simó
Historiografia catalana
Geògraf i especialista en l’organització territorial de Catalunya.
Vida i obra Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, collaborà en l’aplec de dades de l’ Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic 1935 Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intellectual Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona A causa de…
Vicent Ignasi Franco i Tormo d’Olaris
Historiografia catalana
Historiador i assagista.
Després d’efectuar estudis eclesiàstics, militars i notarials sense enllestir-ne cap, acabà treballant d’escrivent per a un notari i, a partir de l’any 1785, com a síndic de l’ajuntament del seu poble Però, no fou fins l’any 1792 que, decidit a començar una nova vida a la ciutat de València, fou honrat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País amb el títol de “soci de mèrit en la classe d’agricultura” en recompensa per un treball que tractava sobre la necessitat de crear noves poblacions al Regne de València A partir d’aleshores, la seva vida quedà vinculada a la d’aquesta…
Fundació Ramon Llull
Fundació que té com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar-ne la projecció exterior, així com dels diferents àmbits culturals que s’hi expressen.
Té la seu a Ordino Principat d’Andorra La Fundació vetlla també pel compliment de la legislació sobre la llengua, en collaboració amb altres organismes i organitzacions públiques i privades, i ajuda a impulsar les actuacions de l’ Institut Ramon Llull que coincideixin amb els seus objectius Es constituí entre el Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull el 31 de març de 2008 El 15 de gener de 2009 s’hi incorporaren el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i l’Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull El 2013 s’hi afegí la Xarxa de Municipis i Entitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina