Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
agroecosistema
Agronomia
Ecosistema en el qual l’home actua per afavorir determinats organismes que tenen valor econòmic.
Els productors primaris són les plantes conreades i les males herbes Els consumidors primaris estan constituïts per la ramaderia, les plagues i les malalties Com a consumidors secundaris hom troba depredadors i parasitoides que poden tenir un paper molt important en el control de plagues Com en qualsevol ecosistema terrestre, la producció primària sol estar limitada per la disponibilitat d’aigua i de nutrients, però a diferència dels ecosistemes naturals, en els agroecosistemes es produeix una sortida important de matèria orgànica i elements minerals Per a garantir la…
Dobri Khristov
Música
Compositor i director de cors búlgar.
Autodidacte en el terreny de la música mentre feia els estudis secundaris a Varna, ben aviat començà a compondre algunes peces breus, i fundà i dirigí la coral de l’escola, com feu després amb la Societat Musical Gusla Gràcies a una subscripció popular pogué anar a estudiar amb A Dvorak al Conservatori de Praga 1900-03 El 1907 s’installà a Sofia, on fou director de cors de l’Òpera, creada el 1908 Fou també professor i, durant un breu període, director de l’Acadèmia Estatal de Música El 1928 fou el primer músic elegit membre de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències La seva música,…
Stefano Palatchi
Música
Baix català.
Estudià a Barcelona amb M Mayska, J Francisco Puig, G Bechi i E Campogalliani A partir de la temporada 1985-86 actuà en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu i el 1988 es presentà amb personatges més importants en diversos escenaris de l’Estat espanyol Posteriorment ha interpretat en papers destacats al Liceu i així, per exemple, el 1989 participà en l’estrena de Cristóbal Colón , de Ll Balada A l’octubre del 1999 intervingué en les funcions de Turandot que reobriren el coliseu barceloní S’ha presentat amb èxit a la Metropolitan Opera House de Nova…
soubrette
Música
Terme ('minyona', ’donzella') que té els seus orígens en el teatre francès del segle XVIII i, concretament, en el personatge de la criada que, d’una manera força impertinent, fa comentaris sobre el comportament dels senyors de la casa i esdevé part fonamental de la intriga de l’obra.
En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista de…
nitroalcà
Química
Cadascun dels derivats nitrats de les parafines, que tenen la fórmula bruta C n
H 2 n + 1
NO 2
.
Hom els obté a partir dels halurs primaris o secundaris per tractament amb nitrits metàllics, segons la reacció NO 2 Na + RCH 2 X →RCH 2 NO 2 + RCH 2 ONO o també per nitració directa dels alcans amb àcid nítric, a una alta temperatura Una propietat important dels nitroalcans és el caràcter àcid dels composts que posseeixen un àtom o més d’hidrogen en posició α en relació amb el NO 2 actuen com a àcids febles capaços de dissoldre's, segons l’equació L’acidificació d’aquestes sals precipita la forma àcida dels nitroalcans Les formes àcides dels nitroalcans són inestables i es…
testosterona
Bioquímica
Hormona esteroide sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via
metabòlica comuna de les hormones sexuals a partir del colesterol.
La testosterona és metabolitzada en el fetge, i mínimament en la pell i la pròstata, i és eliminada per l’orina Els efectes de la testosterona són morfològics, metabòlics i psíquics Present també en nivells molt més baixos en les dones, té una acció determinant en els caràcters sexuals secundaris masculins massa muscular més elevada, ossos més grans, menor adipositat, veu més greu, creixement del pèl a la cara, etc i, combinat amb factors mediambientals i l’acció d’altres hormones, és associat a diversos comportaments més habituals en el sexe masculí esperit de competició,…
medicament
Farmàcia
Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n’atenua els símptomes.
Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una determinada via d’…
Maine
Regió de França, que constituí antigament el comtat del Maine, limitada al N per Normandia, a l’W per Bretanya, al S per l’Anjou i la Turena i a l’E per l’Orleanès i compresa actualment en els departaments de Mayenne i Sarthe.
Comprèn dues regions naturals, l’alt Maine i el baix Maine La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de París, que inclouen el massís del bosc de Perseigne, nucli aïllat dels terrenys antics del massís Armoricà El baix Maine és un altiplà ondulat, on predominen les roques granítiques amb intrusions de roques eruptives La ciutat principal, Le Mans, és situada en un encreuament de vies de comunicació i a la confluència dels rius Sarthe i Huisne L’agricultura és variada al N hi ha farratge amb una important explotació…
càmbium
Biologia
Teixit meristemàtic format per un conjunt de cèl·lules poc diferenciades de membrana molt fina, situat generalment entre el floema i el xilema.
Produeix el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen bàsicament gimnospermes i dicotiledònies Hom anomena càmbium fascicular o càmbium primari el format per cèllules poc diferenciades que resten entremig del floema i del xilema primaris en diferenciar-se aquests, i que per repetides divisions de les seves cèllules origina lleny cap a l’interior i líber cap a l’exterior Pot formar un cilindre continu en les plantes llenyoses proveïdes també d’un cilindre continu de floema i de xilema o limitar-se a una xarxa de cordons situats dins els feixos…
espermatogènesi

Representació esquemàtica de l' espermatogènesi
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens que intervenen en la formació dels gàmetes masculins.
L’espermatogènesi es produeix en els tubs seminífers dels testicles, un cop l’animal arriba a la maduresa sexual Això s’esdevé quan la hipòfisi comença a secretar hormones estimulants gonadotrofina, les quals fan que en els testicles es desencadeni, per una part, la formació dels gàmetes i, per l’altra, la fabricació de testosterona, causa de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris La formació dels gàmetes comprèn la proliferació de les cèllules germinals o espermatogonis mitjançant mitosis successives, el creixement dels espermatogonis formats per a donar lloc als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina