Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
endorfina
Bioquímica
Nom genèric d’un nombre de productes opiacis del cervell, que es troben especialment a la hipòfisi i a les terminacions nervioses de l’hipotàlem i del mesencèfal.
Són secretades per les mateixes cèllules que l’hormona adrenocorticotròpica, amb la qual són també alliberades conjuntament són de natura peptídica la seqüència d’aminoàcids de β-endorfina és continguda dins la de la β-lipotropina D’acció semblant a la de la morfina, té una activitat 20 vegades més potent, i una vida mitjana pròxima a una hora Els receptors de les endorfines podrien ésser els mateixos que els de la morfina, localitzats arreu del sistema nerviós, però no en d’altres teixits com el fetge o el múscul Hom atribueix a les endorfines la funció de neuromoduladors, que reforcen o…
flysch
Geologia
Fàcies sedimentària formada per capes alternades de gres argilós i de calcària, d’esquist fangós obscur i de calcària impura.
La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1500 fins a 4500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa la…
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…
diagrama de flux
Tecnologia
Dibuix que representa esquemàticament la seqüència d’operacions d’un procés de fabricació.
Hom l’empra especialment en la indústria química i petroliera per a donar, d’una manera gràfica i simple, una idea global de tot el procés A la pràctica, hom el construeix representant, mitjançant símbols convencionals, els aparells on hom efectua les operacions unitàries columnes, separadors, bescanviadors, calderes, etc i la instrumentació auxiliar bombes, vàlvules, dipòsits, aparells de control, etc, com també les direccions i la magnitud del flux de matèries i d’energia necessari per a la producció, i hom indica també les condicions de pressió i temperatura de les operacions De la…
Notker Bàlbul
Música
Monjo suís del monestir benedictí de Sankt Gallen.
Ocupà diversos càrrecs d’importància al monestir, com ara el de director de l’escola i el de bibliotecari Actiu durant una de les èpoques més esplendoroses de Sankt Gallen, és important la seva tasca historiogràfica i de recull de materials Cal destacar-ne especialment l’obra Gesta Caroli , en la qual dona una dimensió èpica a la figura de Carlemany També és autor d’un Liber hymnorum 884, conjunt de textos que corresponen a moments litúrgics, per a molts dels quals compongué també la melodia Aquestes peces obtingueren una posició preeminent en el repertori litúrgic i contribuïren a la fixació…
capacitat
Psicologia
Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les relacionades amb l’…
tipus espectral
Astronomia
Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
La classificació per tipus espectrals és molt aproximadament una ordenació dels estels d’acord amb llurs temperatures Actualment hom admet l’existència de vuit tipus distints, que són designats respectivament per les lletres majúscules O, B, A, F, G, K, M i C Els estels del tipus O són els més calents i els més blaus, mentre que els del tipus C són els més freds i els més vermells Dins cada tipus hi ha una subdivisió en cinc subclasses, que corresponen a diferències de pressió Hom designa aquestes subclasses amb les cinc primeres xifres romanes la classe I correspon als estels supergegants i…
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…
El Mesozoic
El Mesozoic o Era Secundària comprèn els sistemes Triàsic, Juràssic i Cretaci, i representa un interval de temps d’uns 185 milions d’anys El Triàsic començà fa 248 milions d’anys i el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic o Terciari se situa a 65 milions d’anys Els materials del Mesozoic es disposen de manera discordant sobre els terrenys hercinians, tant sobre les roques intensament deformades durant l’orogènia herciniana, com sobre les molasses tardihercinianes Aquesta és una discordança de primer ordre que, com ja ha estat explicat en capítols precedents, permet de distingir dos grans…
El cicle cretaci superior als Pirineus
La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola seqüència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina