Resultats de la cerca

El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…

Fill de cantants d’òpera, estudià piano i orgue a la California State University de Sacramento i al Cerritos College de Califòrnia Professional com a vocalista des del 1980, feu duos amb el cantant Jon Hendricks, i el 1983 inicià una carrera en solitari que, partint del jazz , ha evolucionat cap a un estil molt personal i d’un gran eclecticisme amb el qual ha fet incursions en els gèneres més diversos Dotat d’un amplíssim registre i una gran tècnica vocal que complementa amb elements de percussió bucal i al tòrax, ha collaborat amb instrumentistes com els pianistes Chick Corea, Herbie Hancock…

Estudià composició de manera autodidàctica, i formes musicals i instrumentació a Barcelona amb Núria Aymerich 1949-52 El 1958 anà a París per ampliar coneixements i posteriorment es traslladà a Munic, Zuric i Colònia L’any 1962 s’establí a Holanda, on estudià direcció d’orquestra amb Paul Hupperts Del 1959 al 1965 assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, on tingué com a mestres O Messiaen, Pierre Boulez, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen  Es donà a conèixer com a compositor tot presentant algunes obres als festivals de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, la Biennal de…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les composicions d’…

Format a Praga com a violinista, amplià els seus coneixements a Leipzig El 1903 entrà en l’Orquestra Filharmònica de Berlín com a violinista, i l’any següent ja n’era el primer violí El director de l’orquestra, el seu antic mestre A Nikisch, l’animà a dedicar-se a la direcció, però el 1905 ingressà com a violinista en l’Orquestra de l’Òpera d’Odessa, mentre impartia classes de violí a Tiflis En aquestes ciutats tingué les seves primeres experiències com a director al capdavant de formacions de cambra Després d’un cert temps dirigint orquestres simfòniques i representacions…

Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva producció…

Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l’Ulster…

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on entre el 1952 i el 1967 fou deixeble d’O Suhonen A divuit anys fou primer violí del Quartet Suhonen, i el 1965 entrà com a violinista a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki En 1968-69 fou tercer director de l’Òpera Nacional Finesa i, després d’haver-se format de manera autodidàctica en la direcció orquestral, el 1969 guanyà el Concurs Karajan, amb la qual cosa aconseguí diversos contractes per a actuar a Europa i els EUA, a més d’Israel i el Japó Entre el 1972 i el 1978 fou primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio…