Resultats de la cerca

Bismarck i els economistes de càtedra foren els iniciadors d’aquesta teoria, que també rep el nom de socialisme d’estat i té per objecte combatre el socialisme

Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l’evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d’explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social Marx fou el primer a analitzar les formacions socials precapitalistes , a les quals donà el nom de formacions econòmiques precapitalistes A partir d’ell arrenca una important polèmica entre marxistes i investigadors socials,…

Considerat un dels científics socials i polítics contemporanis més destacables, es formà entre el seu país d’origen i França, a l’École Normale Supérieure Actualment alterna la seva tasca docent i investigadora entre els EUA i França, com a catedràtic de Ciències Socials a la Universitat de Colúmbia i del Collegi de França, respectivament És autor d’una obra molt vasta centrada en qüestions relacionades amb la filosofia i la metodologia de les ciències socials, la teoria de l’elecció racional, el marxisme —realitzà la seva tesi doctoral sobre Karl Marx…

Té com a principals objectius informar sobre la realitat cultural catalana i el sistema educatiu català, detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut, sensibilitzar-lo en l’ús del català i promoure'n la integració social Els equips professionals d’aquests espais són pluridisciplinaris i són formats per docents, educadors socials, monitors en el lleure i integradors socials

Professor a Chicago, el seu pensament s’inscriu dins l’escola neopositivista Intentà de donar a les ciències socials una base científica, destacà la importància del mètode matemàtic i estudià els fenòmens socials mitjançant la determinació dels coeficients de correlació que hi ha entre ells És autor de Social Exchange 1923 i The Social Efects of Aviation 1946

Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg

En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la…

La finalitat de les habilitats socials és aconseguir millorar la capacitat per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres Una conducta socialment hàbil es pot qualificar de conducta assertiva i consisteix a fer allò que es pensa sincerament i que es considera just, tot respectant els drets dels altres També es diu que la persona amb habilitats socials té competència social Aquestes habilitats comprenen totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per a afavorir les relacions interpersonals La majoria de les vegades són…

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials

Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que…